COMÚ DE VERGES


I. LECTURA PRIMERA DE L’ANTIC TESTAMENT

1
Lectura primera Ct 8,6-7
L’amor és inflexible com la mort
Lectura del Càntic dels càntics
Porta’m com un segell en el cor, com un segell en el braç, que l’amor és inflexible com la mort, la gelosia és forta com el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents com les flames. Ni els oceans no són capaços d’apagar l’amor, totes les fonts dels rius no podrien ofegar-lo. Si algú, per obtenir l’amor, oferia tota la seva fortuna, no s’enduria sinó menyspreu.

2
Lectura primera Os 2,16b.17b.21-22
Et faré per sempre la meva esposa
Lectura de la profecia d’Osees
Això diu el Senyor: «La conduiré al desert i li parlaré amorosament. Allà em correspondrà com quan era jove, quan sortí del país d’Egipte. Et faré per sempre la meva esposa i seré per a tu un espòs bo, fidel, amorós, compassiu. Seré per a tu un espòs veritable, i tu coneixeràs el Senyor».

II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL

1
Lectura primera Ap 19,1.5-9a
Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig sentir al cel la cridòria d’una gran gentada que cantava: «Al·leluia! És l’hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu». Després, de l’indret del tron sortí una veu que cridava: «Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents i els qui creieu en ell, petits i grans». Tot seguit vaig sentir com la cridòria d’una gran gentada, semblant al so d’un aiguat i al retruny de trons fortíssims, i deien: «Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, és rei. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria, que ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell i la seva esposa ja està engalanada, i, per un do de Déu, ha pogut vestir-se de lli finíssim, blanc i resplendent. Aquest lli finíssim són les bones obres del poble sant». Després l’àngel em digué: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell».

2
Lectura primera Ap 21,1-5a
Vaig veure la nova Jerusalem,
abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

III. SALM RESPONSORIAL

1
Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17 (R.: 11, o bé: cf. Mt 25,6)
Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu Senyor; fes-li homenatge.

R. Escolta, filla, estigues atenta.

O bé:
L’espòs és aquí; sortiu a rebre Crist, el Senyor.

Arriba la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d’or,
guarnida amb brodats és conduïda al rei.
Arriba amb el seguici de donzelles amigues. R.

Conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei.
En lloc dels teus pares tindràs els fills;
els nomenaràs governants per tot el país. R.

2
Salm responsorial 148,1-2.11-12.13-14a (R.: cf. 12b i 13a)
Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo en les altures;
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols.

R. Joves i noies, lloeu el nom del Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
infants i vells,
joves i noies. R.

Que tots lloïn el nom del Senyor,
l’únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra,
i ha donat al seu poble un gran poder. R.

IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT

1
Lectura segona 1C 7,25-35
La noia no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no tinc cap manament del Senyor referent als qui no són casats, però us dono el meu parer, i sé que, per la misericòrdia del Senyor, soc digne de confiança. Jo crec, doncs, que en la situació present, el millor és que cadascú es quedi tal com es troba: si estàs lligat a una esposa, no faci’s res per separar-te’n, però si no hi estàs lligat, no busquis esposa. No és pas mal fet que et casis, ni és mal fet que es casi una noia, però els qui ho fan trobaran destorbs que jo us voldria estalviar. Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.
Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

2
Lectura segona 2C 10,17-11,2
Sempre he volgut que fóssiu d’un sol espòs,
com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, si algú es gloria, s’ha de gloriar en el Senyor, perquè no mereix confiança aquell que es recomana ell mateix sinó aquell que el Senyor recomana. Deixeu-me dir una cosa! És poc assenyada, però deixeu-me-la dir. La gelosia que tinc per vosaltres no és meva, sinó de Déu, perquè sempre he volgut que fóssiu d’un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist.

V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI

1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 14,23
Qui m’estima farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l’estimarà,
i vindrem a fer estada en ell.

2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
El Senyor trobà vetllant aquesta verge prudent
i la feu entrar amb ell a les noces.

3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Esposa de Crist,
vine a rebre la corona
que el Senyor et té preparada per sempre.

VI. EVANGELI

1
Evangeli Mt 19,3-12
Per amor del Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús amb la intenció de provar-lo, i li van fer aquesta pregunta: «Als marits, els és permès de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?» Ell els preguntà: «No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, al principi, va fer l’home i la dona? I digué: Per això l’home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar». Ells contestaren: «Doncs, com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a l’esposa un document on consti el divorci?» Jesús respongué: «Moisès us va permetre de divorciar-vos de l’esposa perquè éreu tan durs de cor, però al principi no fou pas així. I jo us dic que si algú, fora del cas d’una unió il·legal es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li diuen: «Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se». Ell els respongué: «Això no ho comprèn tothom: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet aquest do. N’hi ha que no tenen capacitat per al matrimoni ja de naixement o perquè els homes els han fet així, però n’hi ha també que hi renuncien ells mateixos per amor del Regne del cel. Que ho comprenguin els qui ho poden comprendre».

2
Evangeli Mt 25,1-13
L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l”. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec”.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora».

3
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».