I. LECTURA PRIMERA DE L’ANTIC TESTAMENT
1
Lectura primera 1R 3,11-14
Et faré prudent i sagaç
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el Senyor digué a Salomó: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar. I també et donaré el que no m’has demanat: la riquesa i la glòria, tanta que, en vida teva, cap dels reis no et podrà igualar. Si segueixes els meus camins i observes els meus preceptes i decrets, tal com va fer-ho el teu pare David, et donaré a més molts anys de vida».
2
Lectura primera Sa 7,7-10.15-16
Aprecio la saviesa més que la salut i que la boniquesa
Lectura del llibre de la Saviesa
Vaig pregar Déu que em donés enteniment i m’ho concedí; vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Que Déu em concedeixi de parlar sempre d’acord amb la seva voluntat, i que el meu pensament mai no desdigui dels dons que ell m’ha fet, perquè Déu és el guia de la saviesa, i el qui condueix els savis pel bon camí. Nosaltres i les nostres paraules, amb tot l’enteniment i amb tot l’art d’obrar bé, estem a les seves mans.
3
Lectura primera Sir 15,1-6
Els omple de saviesa i d’intel·ligència
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Els qui creuen en el Senyor es comporten així: assimilen la Llei i aconsegueixen la saviesa. Ella els ve a trobar com una mare, els acull com l’esposa estimada des de jove. Els posa a taula el pa del coneixement i els omple el vas amb l’aigua de la intel·ligència. Es recolzen al seu braç i mai no cauen, hi confien i no queden confosos. Ella els fa sobresortir entre els seus companys i els fa parlar enmig del poble reunit, els omple de saviesa i d’intel·ligència, els cobreix amb vestits de glòria. Hi troben el goig i la felicitat, i ella els dona per heretat una anomenada perpètua.
4
Lectura primera Sir 39,8-14 (grec: 6-10)
L’omplirà un esperit d’intel·ligència
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Si el gran Senyor ho vol així, un esperit d’intel·ligència omplirà el qui es dedica a estudiar la Llei de l’Altíssim; ell abocarà com una pluja les paraules de saviesa i en la pregària donarà gràcies al Senyor. Encertarà el sentit dels consells i dels proverbis, en descobrirà tot el secret. Farà conèixer la doctrina que ell ha après i es gloriarà de la Llei que dona vida. La seva saviesa n’instruirà molts, i no oblidaran mai el seu bon nom. El seu record no desapareixerà, d’una generació a l’altra es mantindrà la seva anomenada. El poble reunit parlarà de la seva saviesa, i en dies d’aplec tothom el lloarà.
II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL
1
Lectura primera Fets 2,14a.22-24.32-36
Déu l’ha constituït Senyor i Messies
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu. Perquè David no pujà pas al cel, però ell va dir: “Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus”. Per tant, tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies».
2
Lectura primera Fets 13,26-33
Déu, ressuscitant Jesús, ha complert la promesa
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquell temps, Pau arribà a Antioquia de Pisídia, anà a la sinagoga i digué: «Germans, a nosaltres, els descendents d’Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació. És cert que els qui residien a Jerusalem i les autoritats que els governaven no van reconèixer Jesús ni van entendre els oracles dels profetes que es llegeixen públicament cada dissabte, però, sense saber-ho, van complir aquells oracles: tot i no haver trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que el fes executar. I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures anunciaven d’ell, el baixaren de la creu i l’enterraren en un sepulcre. Però Déu el ressuscità d’entre els morts, i durant molts dies s’aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells ara en donen testimoni davant el nostre poble, i nosaltres venim a portar-vos-en la Bona Nova; Déu, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els fills, la promesa feta als nostres pares. És allò que diu el salm segon: “Ets el meu fill, avui t’he engendrat”».
III. SALM RESPONSORIAL
1
Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b, o bé: Jo 6,63c)
És perfecta la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.
R. Els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
O bé:
Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls. R.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.
Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca. R.
2
Salm responsorial 36,3-4.5-6.30-31 (R.: 30a)
Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia,
i et donarà el que desitja el teu cor.
R. El just té sempre als llavis la saviesa.
O bé:
Al·leluia.
Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa’l fer:
farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia. R.
El just té sempre als llavis la saviesa
i diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu,
i camina amb pas segur. R.
3
Salm responsorial 118,9.10.11.12.13.14 (R.: 12b)
Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d’acord amb la vostra paraula.
R. Senyor, feu que aprengui els vostres decrets.
Us he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m’aparti dels manaments. R.
Guardo al fons del cor allò que heu promès,
per no pecar contra vós. R.
Sou beneït, Senyor,
feu que aprengui els vostres decrets. R.
Els meus llavis compten una a una
les sentències que vós heu donat. R.
Soc més feliç guardant el pacte
que fruint de grans riqueses. R.
IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT
1
Lectura segona 1C 1,18-25
Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però nosaltres, cridats a la salvació, hi veiem el poder de Déu. L’Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents». On són els savis? On són els lletrats? On són els qui discuteixen qüestions d’aquest món? L’obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior a dels homes.
2
Lectura segona 1C 2,1-10a
Ensenyem la saviesa enclosa en el pla de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres, no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit.
3
Lectura segona 1C 2,10b-16
Nosaltres tenim el sentit de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. Qui coneix un home sinó l’esperit mateix d’aquell home? Igualment ningú no coneix Déu sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó el que ve de Déu, perquè siguem conscients dels dons que Déu ens ha concedit. I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit de Déu, perquè tot allò que ve de l’Esperit cal exposar-ho amb el llenguatge de l’Esperit.
El que té mires purament humanes no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria penetrar amb els ulls de l’Esperit. Però els qui són plens de l’Esperit ho penetren tot, mentre que a ells ningú no els pot comprendre. És ben cert allò que diu l’Escriptura: «Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller?» Però nosaltres tenim el sentit de Crist.
4
Lectura segona Ef 3,8-12
Anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, a mi, que soc el darrer del poble sant, Déu m’ha concedit la gràcia d’anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu creador guardava secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen poder i autoritat coneguin, pel que veuen en l’Església, que en són, de variats, els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s’havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la fe que hi tenim.
5
Lectura segona Ef 4,1-7.11-13
Per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot. Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist.
És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud del Crist.
6
Lectura segona 2Tm 1,13-14;2,1-3
Guarda el tresor valuós amb la força de l’Esperit Sant
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres. I ara, fill meu, que la gràcia que ens ha estat donada per Jesucrist et faci fort. La doctrina que has escoltat dels meus llavis davant molts testimonis confia-la a homes fidels; ells ja sabran ensenyar els altres. Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist.
7
Lectura segona 2Tm 4,1-5
Fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu servei
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’Evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar. Perquè vindrà dia que no suportaran l’ensenyança sana. Seguint els seus propis capricis, s’aplegaran un munt de mestres que afalaguin les seves oïdes, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol falòrnia. Tu, conserva sempre el bon seny, aguanta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu servei.
V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI
1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,16
La vostra llum ha de resplendir davant la gent.
Llavors, en veure el bé que heu obrat,
glorificaran el vostre Pare del cel.
2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 23,9b.10b
De pare, només en teniu un, que és el del cel;
de guia, només en teniu un, que és el Crist.
3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.
4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,5
Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments.
Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor
perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill.
6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 1C 1,18
Els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu com un absurd;
però nosaltres, cridats a la salvació,
hi veiem el poder de Déu.
7
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 1C 2,7
Ensenyem la saviesa enclosa en el pla de Déu
però que Déu abans de tots els temps ja tenia decidida,
perquè sigui la nostra glòria.
8
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.
VI. EVANGELI
1
Evangeli Mt 5,13-19
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».
2
Evangeli Mt 7,21-29
Jesús ensenya amb autoritat
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”; hi entraran només els qui compleixin la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: “Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?” Però jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d’escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llençà contra aquella casa, la casa s’ensorrà i no en quedà ni rastre».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent quedà sorpresa de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.
3
Evangeli Mt 13,47-52
Joies modernes i antigues
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».
4
Evangeli Mt 23,8-12
No us heu de fer dir mestres,
perquè, de mestre, només en teniu un, que és el Crist
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».
5
Evangeli Mc 4,1-10.13-20
El sembrador va sortir a sembrar
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que pujà en una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà a terra vora l’aigua, i ell els ensenyava llargament en paràboles. Tot ensenyant-los, els deia: «Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, la recremà. Una part caigué entre els cards, però els cards, en créixer, l’ofegaren i no donà fruit. Una part, finalment, caigué a la terra bona, on pujà i cresqué fins que donà fruit, i arribà a donar trenta, seixanta i cent». I afegia: «Qui tingui orelles, que ho senti».
Quan Jesús es quedà sol, els qui eren amb ell juntament amb els dotze li preguntaven sobre aquestes paràboles. Ell els digué: «Si no enteneu el sentit d’aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra predicant la paraula. La llavor sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però tot seguit ve Satanàs per endur-se la predicació sembrada en ells. Semblantment, la llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la predicació que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la predicació, però els envaeixen les preocupacions del món present, la seducció de les riqueses i les altres cobejances ofeguen la predicació que havien escoltat i no dona fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que senten la predicació, l’accepten i donen fruit; arriben a donar trenta, seixanta i cent».
6
Evangeli Lc 6,43-45
La boca parla d’allò que es desborda del cor
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor».
1
Lectura primera 1R 3,11-14
Et faré prudent i sagaç
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el Senyor digué a Salomó: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar. I també et donaré el que no m’has demanat: la riquesa i la glòria, tanta que, en vida teva, cap dels reis no et podrà igualar. Si segueixes els meus camins i observes els meus preceptes i decrets, tal com va fer-ho el teu pare David, et donaré a més molts anys de vida».
2
Lectura primera Sa 7,7-10.15-16
Aprecio la saviesa més que la salut i que la boniquesa
Lectura del llibre de la Saviesa
Vaig pregar Déu que em donés enteniment i m’ho concedí; vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Que Déu em concedeixi de parlar sempre d’acord amb la seva voluntat, i que el meu pensament mai no desdigui dels dons que ell m’ha fet, perquè Déu és el guia de la saviesa, i el qui condueix els savis pel bon camí. Nosaltres i les nostres paraules, amb tot l’enteniment i amb tot l’art d’obrar bé, estem a les seves mans.
3
Lectura primera Sir 15,1-6
Els omple de saviesa i d’intel·ligència
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Els qui creuen en el Senyor es comporten així: assimilen la Llei i aconsegueixen la saviesa. Ella els ve a trobar com una mare, els acull com l’esposa estimada des de jove. Els posa a taula el pa del coneixement i els omple el vas amb l’aigua de la intel·ligència. Es recolzen al seu braç i mai no cauen, hi confien i no queden confosos. Ella els fa sobresortir entre els seus companys i els fa parlar enmig del poble reunit, els omple de saviesa i d’intel·ligència, els cobreix amb vestits de glòria. Hi troben el goig i la felicitat, i ella els dona per heretat una anomenada perpètua.
4
Lectura primera Sir 39,8-14 (grec: 6-10)
L’omplirà un esperit d’intel·ligència
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Si el gran Senyor ho vol així, un esperit d’intel·ligència omplirà el qui es dedica a estudiar la Llei de l’Altíssim; ell abocarà com una pluja les paraules de saviesa i en la pregària donarà gràcies al Senyor. Encertarà el sentit dels consells i dels proverbis, en descobrirà tot el secret. Farà conèixer la doctrina que ell ha après i es gloriarà de la Llei que dona vida. La seva saviesa n’instruirà molts, i no oblidaran mai el seu bon nom. El seu record no desapareixerà, d’una generació a l’altra es mantindrà la seva anomenada. El poble reunit parlarà de la seva saviesa, i en dies d’aplec tothom el lloarà.
II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL
1
Lectura primera Fets 2,14a.22-24.32-36
Déu l’ha constituït Senyor i Messies
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu. Perquè David no pujà pas al cel, però ell va dir: “Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus”. Per tant, tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies».
2
Lectura primera Fets 13,26-33
Déu, ressuscitant Jesús, ha complert la promesa
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquell temps, Pau arribà a Antioquia de Pisídia, anà a la sinagoga i digué: «Germans, a nosaltres, els descendents d’Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació. És cert que els qui residien a Jerusalem i les autoritats que els governaven no van reconèixer Jesús ni van entendre els oracles dels profetes que es llegeixen públicament cada dissabte, però, sense saber-ho, van complir aquells oracles: tot i no haver trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que el fes executar. I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures anunciaven d’ell, el baixaren de la creu i l’enterraren en un sepulcre. Però Déu el ressuscità d’entre els morts, i durant molts dies s’aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells ara en donen testimoni davant el nostre poble, i nosaltres venim a portar-vos-en la Bona Nova; Déu, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els fills, la promesa feta als nostres pares. És allò que diu el salm segon: “Ets el meu fill, avui t’he engendrat”».
III. SALM RESPONSORIAL
1
Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b, o bé: Jo 6,63c)
És perfecta la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.
R. Els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
O bé:
Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls. R.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.
Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca. R.
2
Salm responsorial 36,3-4.5-6.30-31 (R.: 30a)
Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia,
i et donarà el que desitja el teu cor.
R. El just té sempre als llavis la saviesa.
O bé:
Al·leluia.
Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa’l fer:
farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia. R.
El just té sempre als llavis la saviesa
i diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu,
i camina amb pas segur. R.
3
Salm responsorial 118,9.10.11.12.13.14 (R.: 12b)
Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d’acord amb la vostra paraula.
R. Senyor, feu que aprengui els vostres decrets.
Us he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m’aparti dels manaments. R.
Guardo al fons del cor allò que heu promès,
per no pecar contra vós. R.
Sou beneït, Senyor,
feu que aprengui els vostres decrets. R.
Els meus llavis compten una a una
les sentències que vós heu donat. R.
Soc més feliç guardant el pacte
que fruint de grans riqueses. R.
IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT
1
Lectura segona 1C 1,18-25
Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però nosaltres, cridats a la salvació, hi veiem el poder de Déu. L’Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents». On són els savis? On són els lletrats? On són els qui discuteixen qüestions d’aquest món? L’obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior a dels homes.
2
Lectura segona 1C 2,1-10a
Ensenyem la saviesa enclosa en el pla de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres, no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit.
3
Lectura segona 1C 2,10b-16
Nosaltres tenim el sentit de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. Qui coneix un home sinó l’esperit mateix d’aquell home? Igualment ningú no coneix Déu sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó el que ve de Déu, perquè siguem conscients dels dons que Déu ens ha concedit. I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit de Déu, perquè tot allò que ve de l’Esperit cal exposar-ho amb el llenguatge de l’Esperit.
El que té mires purament humanes no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria penetrar amb els ulls de l’Esperit. Però els qui són plens de l’Esperit ho penetren tot, mentre que a ells ningú no els pot comprendre. És ben cert allò que diu l’Escriptura: «Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller?» Però nosaltres tenim el sentit de Crist.
4
Lectura segona Ef 3,8-12
Anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, a mi, que soc el darrer del poble sant, Déu m’ha concedit la gràcia d’anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu creador guardava secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen poder i autoritat coneguin, pel que veuen en l’Església, que en són, de variats, els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s’havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la fe que hi tenim.
5
Lectura segona Ef 4,1-7.11-13
Per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot. Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist.
És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud del Crist.
6
Lectura segona 2Tm 1,13-14;2,1-3
Guarda el tresor valuós amb la força de l’Esperit Sant
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres. I ara, fill meu, que la gràcia que ens ha estat donada per Jesucrist et faci fort. La doctrina que has escoltat dels meus llavis davant molts testimonis confia-la a homes fidels; ells ja sabran ensenyar els altres. Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist.
7
Lectura segona 2Tm 4,1-5
Fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu servei
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’Evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar. Perquè vindrà dia que no suportaran l’ensenyança sana. Seguint els seus propis capricis, s’aplegaran un munt de mestres que afalaguin les seves oïdes, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol falòrnia. Tu, conserva sempre el bon seny, aguanta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu servei.
V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI
1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,16
La vostra llum ha de resplendir davant la gent.
Llavors, en veure el bé que heu obrat,
glorificaran el vostre Pare del cel.
2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 23,9b.10b
De pare, només en teniu un, que és el del cel;
de guia, només en teniu un, que és el Crist.
3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.
4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,5
Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments.
Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor
perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill.
6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 1C 1,18
Els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu com un absurd;
però nosaltres, cridats a la salvació,
hi veiem el poder de Déu.
7
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 1C 2,7
Ensenyem la saviesa enclosa en el pla de Déu
però que Déu abans de tots els temps ja tenia decidida,
perquè sigui la nostra glòria.
8
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.
VI. EVANGELI
1
Evangeli Mt 5,13-19
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».
2
Evangeli Mt 7,21-29
Jesús ensenya amb autoritat
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”; hi entraran només els qui compleixin la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: “Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?” Però jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d’escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llençà contra aquella casa, la casa s’ensorrà i no en quedà ni rastre».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent quedà sorpresa de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.
3
Evangeli Mt 13,47-52
Joies modernes i antigues
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».
4
Evangeli Mt 23,8-12
No us heu de fer dir mestres,
perquè, de mestre, només en teniu un, que és el Crist
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».
5
Evangeli Mc 4,1-10.13-20
El sembrador va sortir a sembrar
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que pujà en una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà a terra vora l’aigua, i ell els ensenyava llargament en paràboles. Tot ensenyant-los, els deia: «Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, la recremà. Una part caigué entre els cards, però els cards, en créixer, l’ofegaren i no donà fruit. Una part, finalment, caigué a la terra bona, on pujà i cresqué fins que donà fruit, i arribà a donar trenta, seixanta i cent». I afegia: «Qui tingui orelles, que ho senti».
Quan Jesús es quedà sol, els qui eren amb ell juntament amb els dotze li preguntaven sobre aquestes paràboles. Ell els digué: «Si no enteneu el sentit d’aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra predicant la paraula. La llavor sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però tot seguit ve Satanàs per endur-se la predicació sembrada en ells. Semblantment, la llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la predicació que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la predicació, però els envaeixen les preocupacions del món present, la seducció de les riqueses i les altres cobejances ofeguen la predicació que havien escoltat i no dona fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que senten la predicació, l’accepten i donen fruit; arriben a donar trenta, seixanta i cent».
6
Evangeli Lc 6,43-45
La boca parla d’allò que es desborda del cor
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor».
