I. LECTURA PRIMERA
1
Lectura primera Ex 32,7-14
Ja parlava d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Ves, baixa a la plana: s’ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els havia prescrit. S’han fet un vedell de fosa i l’han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: “Poble d’Israel, aquí tens els teus déus, els qui t’han fet sortir d’Egipte”».
Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que aquest poble és rebel al jou. Deixa’m que s’inflami la meva indignació, i no en deixaré rastre. Després et convertiré en un gran poble». Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, per què s’encén el vostre enuig contra el vostre poble, que havíeu fet sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: “Els va fer sortir amb mala intenció, perquè morissin per les muntanyes i desapareguessin de la terra”. Apaivagueu el vostre enuig, desistiu de fer aquest mal al vostre poble. Recordeu-vos d’Abraham, d’Isahac i d’Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir: “Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel, i tot aquest país que jo us havia dit, el donaré als vostres descendents i el posseiran per sempre”».
Llavors el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.
2
Lectura primera Dt 10,8-9
La seva heretat és el Senyor
Lectura del llibre del Deuteronomi
En aquells dies, Moisès digué al poble: «El Senyor separà de les altres la tribu de Leví, perquè portés l’arca de l’aliança del Senyor, estigués a la seva presència i el servís, i beneís el poble interposant el seu nom. Així ho ha fet fins al dia d’avui. Per això la tribu de Leví no té heretat ni patrimoni entre els seus germans: la seva heretat és el Senyor, tal com el Senyor mateix, el teu Déu, li ho digué».
3
Lectura primera 1 S 16,1b.6-13a
Ungeix-lo, que és ell
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i ves-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Llavors Jesè cridà Abinadab i el va fer passar davant Samuel, però ell digué: «Tampoc no és aquest el que el Senyor ha escollit». Després va fer passar Sammà, però Samuel digué: «Tampoc no és aquest el que el Senyor ha escollit».
Així va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap». I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.
4
Lectura primera Is 6,1-8
Qui enviaré? Qui ens hi anirà?
Lectura del llibre d’Isaïes
L’any que morí el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins, que tenien cadascun sis ales: amb dues, es cobrien la cara, amb dues, el cos, i amb les altres dues volaven. I cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria». Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum.
Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers». Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat». Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi».
5
Per missioners
Lectura primera Is 52,7-10
D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu
Lectura del llibre d’Isaïes
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
6
Lectura primera Is 61,1-3a
El Senyor m’ha ungit
i m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts
Lectura del llibre d’Isaïes
L’Esperit del Senyor-Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar tots els qui estan de dol, a vestir d’alegria els qui porten dol per Sió, a donar-los una corona en lloc de cendra, perfums de festa en lloc del vestit de dol, i cants de triomf en lloc del desconsol.
7
Lectura primera Jr 1,4-9
Aniràs a trobar tothom a qui jo t’enviaré
Lectura del llibre de Jeremies
En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer, abans de néixer, ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions». Jo li vaig respondre: «Ah, Senyor Déu meu, no sé parlar: encara soc un noi!». Però el Senyor em contestà: «No diguis que ets un noi. Tu aniràs a trobar tothom a qui jo t’enviaré, i els diràs allò que et manaré. No els tinguis por: Jo et faré costat per alliberar-te’n. Ho diu l’oracle del Senyor». Llavors el Senyor em tocà la boca amb la seva mà i em digué: «Et poso les meves paraules als llavis».
8
Lectura primera Ez 3,16-21
T’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel
Lectura de la profecia d’Ezequiel
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis un crit d’alerta els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort, i tu no l’adverteixes ni li dius res per apartar-lo del mal i salvar-li la vida, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva mort. Ara, si tu l’havies advertit, però no ha volgut convertir-se ni apartar-se del camí del mal, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la vida. I si un just deixa de ser bo i obra el mal, jo el faré caure i morirà. Si tu no l’havies advertit, morirà per culpa seva i el bé que havia fet no li serà tingut en compte, però jo et faré responsable de la seva mort. Però si l’havies advertit que no pequés i ell n’ha fet cas, gràcies a això ell salvarà la vida i tu també el salvaràs».
9
Lectura primera Ez 34,11-16
Jo faré el recompte de les meves ovelles
com el pastor recompta el seu ramat
Lectura de la profecia d’Ezequiel
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Les faré sortir d’entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les faré pasturar a les muntanyes d’Israel, als seus rierols, i als indrets habitats del país. Les conduiré als millors pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d’Israel. Allà reposaran en una bona pleta i trobaran pasturatges deliciosos dalt les muntanyes d’Israel. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».
II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL
1
Per missioners
Lectura primera Fets 13, 46-49
Ara ens adrecem als qui no són jueus
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau i Bernabé digueren als jueus: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”». Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.
2
Lectura primera Fets 20,17-18a.28-32.36
Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat,
del qual l’Esperit Sant us ha encarregat
perquè pastureu aquesta comunitat de Déu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau, des de Milet, feu anar a buscar a Efes els preveres de la comunitat. Un cop reunits, els digué: «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha encarregat perquè pastureu aquesta comunitat de Déu, que ha costat la sang del seu propi Fill. Jo sé que, un cop seré fora, s’introduiran enmig de vosaltres llops ferotges, que no planyeran el ramat. Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines pervertides per endur-se els creients i fer-ne els seus adeptes. Per tant, estigueu alerta. Recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he deixat d’exhortar amb llàgrimes cadascun de vosaltres. Ara us confio a Déu i a la seva paraula, que és la seva gràcia. És prou poderosa per edificar-vos i per donar-vos l’heretat enmig de tots els qui han estat santificats». Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i van pregar tots junts.
3
Per missioners
Lectura primera Fets 26,19-23
Crist portarà un missatge de llum,
tant al nostre poble com a tots els altres
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau digué: «Rei Agripa, jo no he desobeït allò que m’ordenava la visió del cel, sinó que he parlat primer a Damasc, després a Jerusalem, a tota la regió de Judea, i finalment als pagans; he invitat tothom a convertir-se a Déu i a demostrar amb els fets la seva conversió. És només per aquest motiu que els jueus m’agafaren al temple i volien matar-me. Però, amb l’ajut de Déu, em mantinc ferm fins avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. De tot el que jo afirmo, no hi ha res que els profetes i Moisès no vagin anunciar: que Crist havia de sofrir, que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts, i portaria un missatge de llum, tant al nostre poble com a tots els altres».
III. SALM RESPONSORIAL
1
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5a)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
R. Senyor, vós sou la meva heretat.
Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.
2
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
3
Salm responsorial 39,2 i 4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
R. Aquí em teniu:
Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.
Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d’anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor. R.
4
Salm responsorial 88,2-3.4-5.21-22.25 i 27 (R.: 2a)
Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».
R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.
«He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David, el meu servent:
T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron». R.
«He coronat David, el meu servent.
M’he fixat en ell, i l’he ungit amb l’oli sant,
perquè la meva mà estigui amb ell per sempre,
i el meu braç el faci invencible». R.
«El meu amor estarà amb ell fidelment,
en el meu nom aixecarà el seu front.
Ell em dirà: “Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva”». R.
5
Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.7-8a.10 (R.: cf. 3)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.
Doneu al Senyor, famílies i pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. R.
Digueu a tots els pobles: «El senyor és rei».
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles R.
6
Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 4a)
A l’Horeb van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
per adorar un ídol de fosa,
l’estàtua d’un animal que viu de l’herba.
R. Per l’amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l’Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig. R.
Ja parlava Déu d’exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los. R.
7
Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Oracle del Senyor al meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus».
R. Ets sacerdot per sempre
segons l'orde de Melquisedec.
Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics. R.
«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.
El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec». R.
8
Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)
Lloeu el Senyor, tots els pobles,
Glorifiqueu-lo totes les nacions.
R. Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.
O bé:
Al·leluia.
El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.
IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT
1
Lectura segona Rm 12,3-13
Tenim dons diferents,
segons la gràcia que hem rebut de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, en virtut del do que he rebut de Déu, dic a cadascun de vosaltres: No us imagineu ser més del que no sou; tingueu una apreciació justa de vosaltres mateixos, d’acord amb la mesura que Déu ha assignat a cadascú com a creients. En un cos, hi ha molts membres, que no tots tenen la mateixa funció. Igualment nosaltres, que som tants, units en Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut de Déu. El qui té un do profètic, que vagi d’acord amb la fe. El qui té el do de servir, d’ensenyar o d’exhortar, que realment serveixi, ensenyi o exhorti. El qui comparteix amb un altre allò que té, que doni sense reserva. Que els qui ocupen un càrrec de dirigents s’hi dediquin amb tota sol·licitud. Que els qui ajuden les persones necessitades ho facin amb alegria.
Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. Estimeu-vos amb afecte de germans, avanceu-vos els uns als altres a honorar-vos. Sigueu diligents i no peresosos, inflamats per l’Esperit. Serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu soferts en les penes, assistiu sempre a la pregària, ajudeu els cristians necessitats, acolliu els forasters.
2
Lectura segona 1C 1,18-25
Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però nosaltres, cridats a la salvació, hi veiem el poder de Déu. L’Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents». On són els savis? On són els lletrats? On són els qui discuteixen qüestions d’aquest món? L’obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior a dels homes.
3
Lectura segona 1C 4,1-5
Uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
4
Lectura segona 1C 9,16-19.22-23
Pobre de mi, que no anunciés l’evangeli!
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat, podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo a difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dona el meu servei. Jo soc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
5
Lectura segona 2C 3,1-6a
Déu ens ha fet capaços d’estar al servei de la nova aliança
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ja tornem a recomanar-nos a nosaltres mateixos? És que nosaltres necessitem presentar-vos una carta de recomanació, com fan alguns, o necessitem que vosaltres ens recomaneu? La nostra carta sou vosaltres mateixos: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot llegir i la pot reconèixer. Perquè vosaltres sou una carta de Crist que ha passat per les nostres mans; no ha estat escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu viu, ni ha estat gravada en plaques de pedra, sinó en uns cors humans. Tenim aquesta seguretat perquè confiem en Déu gràcies al Crist. No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que nosaltres podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços d’estar al servei de la nova aliança.
6
Lectura segona 2C 4,1-2.5-7
Anunciem Jesucrist,
i nosaltres som els vostres servidors per amor de Jesús
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, sabent que la bondat de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. No volem obrar d’amagat com qui se n’avergonyeix, i no recorrem mai a l’astúcia ni falsifiquem la paraula de Déu, sinó que, sentint-nos a la presència de Déu, ens recomanem a la consciència de tothom i diem obertament la veritat. Perquè, quan nosaltres prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús.
Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d’enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist. Portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres.
7
Lectura segona 2C 5,14-20
Ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.
I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu.
8
Lectura segona Ef 4,1-7.11-13
Per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot. Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist.
És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud de Crist.
9
Lectura segona Col 1,24-29
Jo soc servidor de l’Església. Déu m’ha confiat la missió
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo soc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist. Per això treballo i sostinc una lluita constant, amb l’energia poderosa que ell em comunica.
10
Lectura segona 1Te 2,2b-8
No solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu,
sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, confiant en Déu, vam tenir la valentia d’anunciar-vos la seva Bona Nova enmig d’un combat duríssim. En la nostra predicació no hi entra per res ni l’error ni una intenció poc neta ni un desig d’enganyar. Déu, que ens coneix, ens ha confiat l’anunci de l’evangeli, i per això nosaltres quan parlem, no mirem de guanyar-nos el favor dels homes, sinó el de Déu, que examina contínuament els nostres cors. Mai no hem adulat ningú. Ja ho sabeu prou. No hem buscat pretextos per guanyar diners, Déu n’és testimoni. No esperem de vosaltres ni de ningú la glòria que poden donar els homes. Com a apòstols de Crist us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra missió, però entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar.
11
Lectura segona 2Tm 1,13-14;2,1-3
Guarda el tresor valuós amb la força de l’Esperit Sant
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres. I ara, fill meu, que la gràcia que ens ha estat donada per Jesucrist et faci fort. La doctrina que has escoltat dels meus llavis davant molts testimonis confia-la a homes fidels; ells ja sabran ensenyar els altres. Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist.
12
Lectura segona 2Tm 4,1-5
Fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu servei
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’Evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar. Perquè vindrà dia que no suportaran l’ensenyança sana. Seguint els seus propis capricis, s’aplegaran un munt de mestres que afalaguin les seves oïdes, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol falòrnia. Tu, conserva sempre el bon seny, aguanta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu servei.
13
Lectura segona 1Pe 5,1-4
Pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat
Lectura de la primera cara de sant Pere
Estimats, als preveres de la vostra comunitat, jo, que, com ells, soc prevere i testimoni dels sofriments del Crist, i he de compartir amb ells la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d’aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona de la glòria que mai no es marcirà.
V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI
1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 23,9b.10b
De pare, només en teniu un, que és el del cel;
de guia, només en teniu un, que és el Crist.
2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 28,19a.20b
Aneu a convertir tots els pobles,
diu el Senyor;
jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mc 1,17
Veniu amb mi, diu el Senyor,
i us faré pescadors d’homes.
4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Lc 4,18
El Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,
a proclamar als captius la llibertat.
5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 10,14
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor;
jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi.
6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,5a
Jo soc el cep, i vosaltres les sarments.
Qui està en mi i jo en ell
dona molt de fruit.
7
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,15b
A vosaltres us he dit amics,
diu el Senyor;
perquè us he fet saber
tot allò que he sentit del meu Pare.
8
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 2C 5,19
Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat el missatge de la reconciliació.
VI. EVANGELI
1
Evangeli Mt 9,35-38
La collita és abundant, però hi ha pocs segadors
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors».
2
Evangeli Mt 16,13-19
Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel».
3
Evangeli Mt 23,8-12
El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».
4
Per missioners
Evangeli Mt 28,16-20
Aneu a convertir tots els pobles
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l, es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
5
Evangeli Mc 1,14-20
Us faré pescadors d’homes
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova». Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.
6
Per missioners
Evangeli Mc 16,15-20
Aneu per tot el món
i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’evangeli
Acaba l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús s’aparegué als Onze i els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal; els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons».
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.
7
Per missioners
Evangeli Lc 5,1-11
Ja que vós ho dieu calaré les xarxes
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.
8
Evangeli Lc 10,1-9
Hi ha molt a segar i pocs segadors
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: “El Regne de Déu és a prop vostre”».
9
Evangeli Lc 22,24-30
Jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué: «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de «benefactors». Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d’entre vosaltres s’ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s’ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d’Israel».
10
Evangeli Jo 10,11-16
El bon pastor dona la vida per les seves ovelles
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor».
11
Evangeli Jo 15,9-17
Ja no us dic servents, a vosaltres us he dit amics
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.
Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
12
Per papes
Evangeli Jo 21,15-17
Pastura els meus anyells. Pastura les meves ovelles
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Quan Jesús s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades i hagué esmorzat amb ells, digué a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles».
