Lectura primera 1Tm 4,12-16
Vetlla sobre tu mateix i dedica't a l'ensenyament,
i et salvaràs tu i els qui t'escolten
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, encara que ets jove, els creients no et perdran el respecte si troben en tu un exemple en el parlar, en la conducta, en la caritat, en la fe, en la puresa. Fins que jo vindré, dedica't a llegir públicament les Escriptures, a predicar i a instruir els fidels. No et desentenguis del do que Déu et concedí en virtut de la pregària profètica i de la imposició de les mans en l'ordenació presbiteral. Ocupa-te'n, dedica-t'hi; que tothom vegi com progresses. Vetlla sobre tu mateix i dedica't a l'ensenyament. Fent això, et salvaràs tu i els qui t'escolten.
Salm responsorial 110,7-8.9.10 (R.: 2a)
L'acció del Senyor és irrevocable i és justa,
les seves decisions són perpètues
i assegurades per sempre més;
ell les compleix fidelment i amb rectitud.
R. Les obres del Senyor són grans.
Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable. R.
Venerar el Senyor és primícia de saviesa,
són molt prudents els qui el veneren.
La lloança del Senyor dura per sempre. R.
Al·leluia Mt 11,28
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar, diu el Senyor.
Evangeli Lc 7,36-50
Has vist que aquesta dona estima molt
i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta». Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li contestà: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran». Jesús li diu: «És així mateix». Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor».
Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els altres que eren a taula començaren a pensar: «Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?». Digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau».
