Lectura primera Ex 14,5-18
Egipte sabrà que jo soc el Senyor,
quan la meva glòria s'haurà manifestat en el Faraó
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, quan va saber el rei d'Egipte que el poble d'Israel havia fugit, el Faraó i els seus cortesans van reaccionar i van dir: «Què hem fet? Hem deixat marxar el poble d'Israel, que era esclau nostre». I va fer preparar el seu carro i el seu exèrcit. Prengué els sis-cents millors carros de guerra i tots els altres carros d'Egipte, amb tres soldats a cada carro. El Senyor va fer que el Faraó, rei d'Egipte, s'obstinés a perseguir els israelites, que sortien protegits per la mà de Déu. Els egipcis, amb tota la cavalleria, carros i guerrers, i tot l'exèrcit del Faraó, els perseguiren i els aconseguiren acampats vora el mar a Fiha-Hirot, davant de Baal-Sefon.
El pànic s'apoderà dels israelites quan s'adonaren que el Faraó s'acostava i els egipcis havien sortit a perseguir-los: els israelites cridaren auxili al Senyor i deien a Moisès: «Que no hi havia prou tombes a Egipte, que ens has portat a morir al desert? Per què ens has fet això de voler-nos fer sortir d'Egipte? Ja t'ho dèiem que ens deixessis servir els egipcis! Valia més ser esclaus dels egipcis, que no pas morir al desert!» Moisès els respongué: «No tingueu por, no us mogueu d'aquí, que avui veureu com el Senyor us salva. Avui veieu els egipcis per darrera vegada: no els tornareu a veure mai més. El Senyor combatrà per vosaltres, i no us caldrà fer res».
El Senyor digué a Moisès: «Per què aquests crits d'auxili? Ordena als israelites que es posin en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos perquè els israelites caminin per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s'obstinin a penetrar-hi darrera d'ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus soldats. I Egipte sabrà que jo soc el Senyor, quan la meva glòria s'haurà manifestat en el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats».
Salm responsorial Ex 15,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)
Cantem al Senyor per la seva gran victòria,
ha tirat al mar cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la glòria i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
És el meu Déu, i jo l'he de lloar,
és el Déu del meu pare i jo l'he d'enaltir.
R. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.
El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és el Senyor.
Ha tirat al mar els carros del Faraó,
els millors combatents
s'han enfonsat al mar Roig. R.
Els han cobert les onades
i han baixat al fons com un roc.
La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,
la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 12,38-42
En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, voldríem veure com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu». Ell els respongué: «La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però Déu no els en donarà cap altre que el del profeta Jonàs: així com Jonàs va passar tres dies i tres nits dintre el monstre marí, també el Fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. En el judici de Déu, els ninivites acusaran la gent d'aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i aquí teniu més que Jonàs. En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació i la condemnarà, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó».
