Lectura primera Ex 12,37-42
Aquella nit el Senyor va fer sortir del país d'Egipte els israelites
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, els israelites marxaren de Ramsès cap a Socot. Eren uns sis-cents mil homes de guerra, a més de les dones i les criatures. També sortí amb ells gent de tota mena i una gran riquesa de bestiar: ramats de cabres i ovelles, i ramats de vaques. Van coure coques de pa sense llevat, amb la pasta que s'enduien d'Egipte; la pasta no havia tingut temps de fermentar, perquè els havien expulsat d'Egipte, i no es van poder entretenir, ni per preparar provisions.
L'estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. Just el dia que es complien quatre-cents trenta anys va sortir d'Egipte tot l'estol del poble del Senyor. Aquella nit de vetlla el Senyor va fer sortir del país d'Egipte els israelites: és la nit del Senyor; tots els israelites vetllen aquella nit, de generació en generació.
Salm responsorial 135,1 i 23-24.10-12.13-15
Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo.
R. Perdura eternament el seu amor.
Quan vam sofrir humiliacions,
es recordà de nosaltres.
R. Perdura eternament el seu amor.
Ens alliberà dels nostres opressors.
R. Perdura eternament el seu amor.
Prengué als egipcis els primogènits.
R. Perdura eternament el seu amor.
Tragué Israel d'aquell país.
R. Perdura eternament el seu amor.
Amb mà forta i amb braç poderós.
R. Perdura eternament el seu amor.
Partí en dos el Mar Roig.
R. Perdura eternament el seu amor.
Va fer passar Israel pel mig del mar.
R. Perdura eternament el seu amor.
Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.
R. Perdura eternament el seu amor.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el missatge de la reconciliació.
Evangeli Mt 12,14-21
Els manà que no ho fessin públic,
perquè es complís allò que havia dit el profeta
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaven com podrien fer-ho per matar Jesús. Quan ell ho sabé, se n'anà d'allà. Molta gent el va seguir, i ell curà tots els malalts, però els manà que no ho fessin públic, perquè es complís allò que havia dit el profeta Isaïes: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No discuteix ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la. Implanta el dret fins a portar-lo a la victòria. Les nacions esperen en el seu nom».
