Lectura primera Nm 11,4b-15
Jo, tot sol, no puc portar aquest poble
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, els israelites deien: «Oh, qui ens pogués donar carn! Com recordem el peix que menjàvem a Egipte per no res! I els cogombres, els melons, les cebes i els alls! Però ara tenim resseca la gorja: al voltant nostre no veiem res més que el mannà». El mannà era com llavors de celiandre, d'aspecte semblant a resina. La gent sortia a recollir-lo i el molien o el picaven en morters, el coïen i en feien pastissos. Tenia un gust semblant al del tortell. Durant la nit, quan queia la rosada al campament, queia també el mannà.
Moisès sentí com es planyien les famílies, reunides a l'entrada de cada tenda. El Senyor s'indignà molt, però Moisès en tingué pena i deia al Senyor: «Per què tracteu així el vostre servent? Si encara soc amic vostre, per què carregueu a les meves espatlles tot aquest poble? Potser soc la mare que l'ha portat en les seves entranyes i l'ha posat al món, que ara em dieu que el porti als braços, com una dida, cap a la terra que vau prometre als seus pares amb jurament? D'on trauré jo carn per a tot aquest poble, que es plany i me'n demana? Jo, tot sol, no el puc portar: és massa feixuc per a les meves espatlles. Si em voleu tractar així i encara soc amic vostre, val més que em feu morir i que no hagi de sofrir de vós tots aquests mals».
Salm responsorial 80,12-13.14-15.16-17 (R.: 2a)
El meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi;
i els abandono al seu cor obstinat,
al grat dels seus capricis.
R. Honoreu Déu, la nostra força.
Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís els meus camins.
En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l'oprimeixen. R.
Els enemics del Senyor se li sotmetrien,
fora aquest el seu destí per sempre;
l'alimentaria amb la flor del blat
i amb la mel abundant de les roques. R.
Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Evangeli Mt 14,13-21
Alçà els ulls al cel, digué la benedicció,
donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts.
Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me'ls». Llavors ordenà que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.
O bé, principalment l'any A, quan aquest evangeli s'ha llegit el diumenge anterior:
Evangeli Mt 14,22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar bons.
