Lectura primera Lv 25,1.8-17
L'any jubilar cadascú ha de recobrar el seu patrimoni
Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès dalt la muntanya del Sinaí: «Compta fins a set els anys de repòs de la terra, que són set vegades set anys, i passats set anys de repòs, la suma d'anys serà de quaranta-nou. Aleshores, arribat el dia deu del setè mes, que és el dia de l'Expiació, feu que passin per tot el país tocant el corn, proclamant sant l'any cinquanta i declarant lliures tots els habitants del país. És un any jubilar, i els qui s'havien venut les propietats recobraran el seu patrimoni i es reuniran amb la seva família. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no heu de sembrar, ni segar el que produeix la terra sola, ni veremar les vinyes que deixareu incultes.
L'any jubilar és un any sant: mengeu el que colliu directament del camp. L'any jubilar cadascú ha de recobrar el seu patrimoni. Per això en les compres i vendes, perquè ningú no perjudiqui l'altre, les terres s'han de valorar segons el nombre de collites que hi haurà fins a l'any jubilar: les terres valdran més o menys segons els anys que faltin, ja que només compreu i veneu un nombre de collites. Ningú no ha de perjudicar l'altre: reverencieu el vostre Déu, que soc jo, el Senyor».
Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R.
La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mt 14,1-12
Herodes va fer decapitar Joan,
i els deixebles de Joan ho van comunicar a Jesús
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles».
És que Herodes havia agafat Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó per qüestió d'Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no s'hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dona'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va donar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i l'enterraren. Després ho van comunicar a Jesús.
