Lectura primera Tt 1,1-9
Posa preveres que reuneixin les condicions que jo et vaig indicar
Comença la carta de sant Pau a Titus
Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per conduir els elegits a la fe i al coneixement de la religió veritable, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no menteix, l'havia promesa des de temps immemorial i, arribat el moment apropiat, ha fet conèixer la seva paraula, per la predicació que m'ha estat confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre Salvador.
Titus, fill veritable en la fe que ens uneix: et desitjo la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre Salvador. Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d'arranjar el que faltava, i a cada població posessis preveres que reunissin les condicions que jo et vaig indicar. Han de ser persones de qui ningú no tingui res a dir: casats una sola vegada; que els seus fills siguin creients, i no titllats de portar una vida dissoluta ni rebels. El prevere és administrador de la casa de Déu. Per això cal que sigui un home de qui ningú no tingui res a dir; no ha de ser presumptuós, ni de mal geni, ni bevedor, ni violent, ni amic dels diners; ha de ser acollidor, sempre a punt per a fer el bé, assenyat, just, piadós, sobri, fidel a la doctrina que li han ensenyat, perquè sigui capaç d'exhortar i instruir amb una ensenyança sana, i de convèncer els qui el contradiuen.
Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
R. Aquests són els qui venen a buscar-vos,
per veure-us de cara, Senyor.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són
els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
Al·leluia Fl 2,15d.16a
Vosaltres que porteu la paraula de vida
resplendiu com estrelles en un cel de nit.
Evangeli Lc 17,1-6
Si set vegades el dia et demana perdó, perdona'l sempre
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que el llancessin al mar amb una mola lligada al coll, abans que desencaminés un d'aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades el dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».
Aleshores els apòstols digueren: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria».
