Lectura primera Tb 2,10-23
Tobit no es va queixar a Déu de la desgràcia de perdre la vista
Lectura del llibre de Tobit
Un dia, Tobit arribà a casa molt cansat pel treball dels enterraments. S'estirà arran d'una paret i s'adormí. Mentre dormia, d'un niu d'orenetes li van caure als ulls els excrements calents encara dels ocells, i en va quedar cec. El Senyor permeté que li vingués aquesta prova, perquè la posteritat rebés l'exemple d'una paciència semblant a la del sant Job. Tobit, que ja des de nen havia cregut en Déu i havia guardat els seus manaments, no es va queixar a Déu d'aquesta desgràcia de perdre la vista, sinó que es mantingué ferm en la fe, donant gràcies a Déu tots els dies de la seva vida. I així com aquells reis insultaven el sant Job, també els familiars i parents de Tobit es reien de la seva conducta i li deien: «Què se n'ha fet, d'aquella esperança teva, de les almoines, i dels enterraments de morts?» Tobit els renyava: «No enraoneu així! Nosaltres som fills dels sants i esperem aquella vida que Déu donarà als qui no perden la confiança en ell».
Anna, la muller de Tobit, anava cada dia a treballar en un taller, i amb aquest treball es guanyava la vida com podia. Una vegada que es presentà a casa amb un cabrit, el seu home, en sentir els bels de l'animaló, li va fer aquesta advertència: «No és pas robat aquest cabrit? Si de cas, torneu-lo als seus amos, ja que no hem de menjar ni tocar coses robades». La seva dona li respongué tota enfadada: «Que n'ha estat, d'inútil, la teva esperança! Ja es veu com han acabat les teves caritats!» I el reprenia amb aquests i d'altres improperis.
Salm responsorial 111,1-2.7bc-8.9 (R.: cf. 7c)
Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.
R. El just se sent ferm confiant en el Senyor.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor;
té el cor incommovible, res no tem,
i a la fi veurà vençuts els enemics. R.
Reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.
Al·leluia Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumini els ulls del nostre cor
perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mc 12,13-17
Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els principals de Jerusalem enviaren alguns fariseus i herodians per sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.
Ells l'anaren a trobar i li deien: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes, sinó que ensenyeu de debò els camins de Déu. És lícit o no de pagar tribut al Cèsar? L'hem de pagar o no l'hem de pagar?» Jesús, que s'havia adonat de la seva hipocresia, els respongué: «Per què proveu de comprometre'm? Porteu-me un denari». Ells l'hi portaren i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li digueren: «Del Cèsar». Jesús els respongué: «Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seva resposta.
