Lectura primera Tb 1,1a.2;2,1-9
Tobit no es va desviar mai del bon camí
Comença el llibre de Tobit
Tobit, de la tribu i de la ciutat de Neftalí, era un dels deportats del temps de Salmanàsar, rei dels assiris. Entre els deportats, ell no es va desviar mai del bon camí.
Un dia de festa solemne del Senyor, quan hi havia a casa un bon dinar, Tobit digué al seu fill: «Corre, invita alguns bons israelites de la nostra tribu, perquè ens hi acompanyin». El fill de Tobit sortí a complir l'encàrrec, però tornà amb la notícia que hi havia en una plaça el cos d'un israelita assassinat. Immediatament Tobit s'aixecà de taula, i, deixant el dinar, va anar dejú fins al lloc on era el cadàver, d'amagat se'l va endur cap a casa per donar-li sepultura secretament després de pondre's el sol. Després es va entaular amb el dolor i el temor a l'ànima, tot meditant les paraules que el Senyor havia dit per boca del profeta Amós: «Canviaré en dol les vostres festes i en lamentacions els vostres cants». I així que el sol es va pondre, Tobit se n'anà a enterrar el mort.
Tots els seus familiars ho reprovaven, i li deien: «Encara enterres morts, després que per això et van condemnar i que amb prou feines te n'has escapat?» Però Tobit, que tenia més temor de Déu que no del rei, s'enduia els cossos dels morts, els guardava de dia amagats a casa, i en plena nit els donava sepultura.
Salm responsorial 111,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)
Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.
R. Feliç l'home que venera el Senyor.
A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat consta per sempre.
L'home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca. R.
Sortós l'home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable. R.
Al·leluia Cf. Ap 1,5ac
Jesucrist, testimoni fidel,
el primer ressuscitat d'entre els morts;
vós ens heu estimat i ens heu alliberat
dels nostres pecats amb la vostra sang.
Evangeli Mc 12,1-12
Agafaren el fill únic i el tragueren fora de la vinya
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble aquesta paràbola:
«Un home plantà una vinya, l'envoltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin i se n'anà del país. Al seu temps envià un dels seus homes per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita, però ells el van agafar, li van pegar i el van fer marxar amb les mans buides. Llavors hi envià un altre dels seus homes, però també aquest el van ultratjar i van malferir-lo. N'envià encara un altre, i el van matar, i així van fer amb molts altres: a uns els maltractaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill únic, i els l'envià en darrer lloc pensant que almenys el fill el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: "Aquest és l'hereu: matem-lo, i l'heretat serà nostra". I l'agafaren, el mataren i el tragueren fora de la vinya. Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà matar els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"»
Ells comprengueren que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble. Aleshores el van deixar i se n'anaren.
