DILLUNS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2S 15,13-14.30;16,5-13a
Fugim d'Absalom.
Deixeu que Semeí em maleeixi: El Senyor li ho ha manat
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, un missatger portà a David la nova que el poble d'Israel s'havia passat a Absalom. David digué a tots els oficials i cortesans que eren amb ell a Jerusalem: «Fugim, que si Absalom ens trobava a Jerusalem, no ens podríem escapar. No us entretingueu, no fos cas que ell anés més llest que nosaltres i ens aconseguís; a més de derrotar-nos, potser passaria la ciutat a fil d'espasa». David emprengué la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l'acompanyaven també es cobrien el cap i pujaven tot plorant.
Quan David arribà a Bahurim, sortí un home d'un clan de la família de Saül, que es deia Semeí, fill de Guerà. Aquest home maleïa David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. L'exèrcit de David i tots els seus valents l'escortaven a dreta i a esquerra. Semeí cridava a David: «Vés-te'n, vés-te'n, sanguinari i pervers. El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual has usurpat el tron i ara l'ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!» Abisaí, fill de Sarvià, digué al rei: «Per què gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Deixa-m'hi anar, que li tallaré el cap». El rei li contestà: «Per què voleu defensar-me, fills de Sarvià? Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi a David. Qui pot demanar-li: Per què ho fas?» Després digué a Abisaí i a tots els altres oficials: «Si em vol la mort el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor, en veure la meva pena, convertirà en bé aquesta maledicció d'avui». I David, amb els seus homes, continuà el camí.

Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 7b)
Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi».

R. Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya. R.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.
Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu. R.

Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 5,1-20
Esperit maligne, surt d'aquest home
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribà a l'altra banda del llac, al país dels gerasens. Així que saltà de la barca, vingué, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit maligne. No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. Ningú no el podia dominar. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra. En veure Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «Per què us fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Us conjuro per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li deia: «Esperit maligne, surt d'aquest home». Jesús li preguntava: «Com et dius?» Ell li respon: «Legió, perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els tragués fora del país.
Veient que per allà a la muntanya passava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviés als porcs i els hi deixés entrar. Jesús els ho permeté, i així que els esperits malignes entraren en els porcs, tot el ramat, que era d'uns dos mil, es precipità muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren. Els porquers fugiren i portaren la nova al poble i a les cases dels encontorns, i la gent sortí a veure què havia passat. Quan arribaren, veieren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i s'apoderà d'ells un gran temor. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs. Llavors es posaren a pregar Jesús que se n'anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornés a casa seva, amb els seus, i els expliqués tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tothom se'n meravellava.