DIMECRES DE LA SETMANA XVI DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jr 1,1.4-10
Et vaig fer profeta, destinat a les nacions
Comença el llibre de Jeremies
Paraules de Jeremies, fill d'Helquies, un dels sacerdots que residien a Anatot, en el territori de Benjamí. El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer, abans de néixer, ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions». Jo li vaig respondre: «Ah, Senyor Déu meu, no sé parlar: encara sóc un noi!» Però el Senyor em contestà: «No diguis que ets un noi. Tu aniràs a trobar tothom a qui jo t'enviaré, i els diràs allò que et manaré. No els tinguis por: Jo et faré costat per alliberar-te'n». Ho diu l'oracle del Senyor. Llavors el Senyor em tocà la boca amb la seva mà i em digué: «Et poso les meves paraules als llavis. Des d'avui et dono autoritat sobre les nacions i els reialmes, per arrencar i enderrocar, per destruir i demolir, i també reconstruir i replantar».

Salm responsorial 70,1-2.5-6ab.15ab i 17 (R.: cf. 15)
En vós m'emparo, Senyor,
que no en tingui un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

R. Els meus llavis diran a tothom
com m'ajudeu, Senyor.

Sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.
Per a mi sou penyal i plaça forta.
Déu meu, traieu-me
de les mans de l'injust. R.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.

D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable. R.

Al·leluia
La llavor es la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-9
Dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».