Lectura primera Jr 2,1-3.7-8.12-13
M'han abandonat a mi, font d'aigua viva,
i s'han excavat cisternes en roques esquerdades
Lectura del llibre de Jeremies
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Ves a fer una crida, que ho senti tot Jerusalem: Això diu el Senyor: Recordo el teu afecte d'enamorada, com m'estimaves quan eres jove: em seguies pel desert, per les terres on ningú no sembra. Israel era sagrat per al Senyor, primer fruit de la seva collita; els qui s'atrevien a menjar-ne eren reus de culpa i els queia a sobre una calamitat, diu l'oracle del Senyor.
Jo us vaig conduir en un país de conreu perquè mengéssiu els millors dels seus fruits, però, així que vau entrar al meu país, el vau profanar, vau deixar la meva heretat en un estat repugnant. Els sacerdots no es pregunten on és el Senyor, ells, que donen oracles de part meva, em desconeixen; els pastors s'han sublevat contra mi, els profetes profetitzen per Baal, segueixen déus incapaços de fer res. Esgarrifa't, cel, esborrona't, diu l'oracle del Senyor: El meu poble ha comès un doble mal: M'ha abandonat a mi, font d'aigua viva, i s'han excavat cisternes en roques esquerdades, que no retenen l'aigua».
Salm responsorial 35,6-7ab.8-9a.9b-11 (R.: 10a)
El vostre amor, Senyor, s'eleva fins al cel,
la vostra fidelitat arriba fins als núvols.
La vostra justícia
és com les muntanyes més altes,
com l'oceà infinit són les vostres decisions.
R. En vós, Senyor, hi ha la font de la vida.
Que n'és, de preciós, Déu meu, el vostre amor!
Sota les ales empareu els homes,
els sacieu del bo i millor de casa vostra. R.
Els feu beure al torrent del paradís;
perquè en vós hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la vostra llum.
Estimeu tothora els qui us coneixen,
sou generós amb els bons de cor. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.
Evangeli Mt 13,10-17
Déu us fa a vosaltres
el do de conèixer els secrets del Regne,
però a ells, no
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que, si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut".
Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren».
