DIJOUS DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1Pe 2,2-5.9-12
Vosaltres sou un reialme sacerdotal, una nació sagrada,
perquè proclameu la lloança d'aquell que us ha cridat
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, com infants nascuts avui, glatiu per aquella llet espiritual i sense engany que us farà créixer i us salvarà, ja que «heu tastat i vist que n'és, de bo, el Senyor». Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l'havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
Vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d'aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable, vosaltres que «no» éreu cap «poble», i ara sou el «poble de Déu», que «no» éreu «compadits», i ara ell se n'ha compadit. Estimats, vosaltres, en aquest món, sou com forasters que viuen lluny del seu país. Per això us prego que us desentengueu de les passions que fan la guerra a la vostra ànima. Porteu-vos bé amb els qui no són creients. Així els qui ara malparlen de vosaltres i us tenen per malfactors veuran tot el bé que feu i glorificaran Déu el dia que ell els obrirà els ulls.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2c)
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Entreu davant del Senyor amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor: «Jo sóc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mc 10,46-52
Rabuni, feu que hi vegi
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi».
Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima't i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s'aixecà d'una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Vés, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà.