DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 11,17-26.33
Si hi ha divisions entre vosaltres,
el resultat és que ja no feu el sopar del Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us he de fer una recomanació que no és gens elogiosa per a vosaltres: els dies que us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot sento a dir que, quan es reuneix la vostra comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i crec que en això deu haver-hi alguna cosa de veritat, perquè, les inevitables divisions fan veure qui és cristià de debò. El resultat és que, quan us reuniu, ja no feu el sopar del Senyor, sinó que cadascú es porta el seu sopar, i mentre uns passen gana, uns altres s'atipen i beuen massa. Que no teniu casa vostra, si voleu menjar i beure? Com és que avergonyiu els qui no tenen res sense cap consideració pel poble de Déu? Què voleu que us digui? Que feu ben fet? No és gens d'elogiar això que feu.
La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial».
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni. Per tant, germans, cada vegada que us reuniu per menjar plegats, tingueu en compte els altres.

Salm responsorial 39,7.8-9.10.17 (R.: 1C 11,26b)
Vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

R. Anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.

Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor. R.

Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran el Senyor». R.

Al·leluia Jo 3,16
Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Lc 7,1-10
Ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, quan acabà de dir aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, entrà a Cafar-Naüm. Un centurió hi tenia un criat, que ell apreciava molt, malalt a punt de morir. El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb molt d'interès i li deien: «Es mereix que li feu aquest favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga».
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li: «Senyor, no us molesteu: Jo no sóc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m'he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa». Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué: «Us asseguro que ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe». Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats, trobaren que el criat s'havia posat bo.