DIMECRES DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1S 17,32-33.37.40-51
David vencé el filisteu amb la fona i una pedra
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, presentaren David a Saül i David li digué: «Que el meu Senyor no es descoratgi davant les provocacions d'aquest filisteu. El teu servent anirà a lluitar amb ell». Saül li contestà: «Tu no ets capaç de lluitar amb un home així: encara ets un noi i ell està avesat a combatre des de jove.» David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels óssos, també em salvarà d'aquest filisteu». Respongué Saül: «Vés-hi, i que el Senyor t'acompanyi».
David prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, anà cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu mirà David, i quan va veure que era un xicot de cabell roig i de bona presència, el menyspreà i li digué: «Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?» I es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué: «Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs». David li respongué: «Tu véns amb l'espasa, la llança i els dards, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teves despulles i les de l'exèrcit dels filisteus als ocellots i a les bèsties ferotges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben aquí reunits veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans».
Quan el filisteu avançà cap a David, David sortí corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, brandà la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense cap espasa a la mà: Després anà d'una correguda fins al filisteu, li va treure l'espasa de la beina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en veure mort el millor dels seus guerrers.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)
Beneït sigui el Senyor, la meva roca,
que m'ensinistra els braços a la lluita
i les mans al combat.

R. Beneït sigui el Senyor, la roca que em salva.

És l'amor i la muralla
que em deslliura i em salva,
és l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, us dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu David, el vostre servent. R.

Al·leluia Mt 4,23
Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i guaria en el poble tota malaltia.

Evangeli Mc 3,1-6
Què s'ha de fer en dissabte,
fer el bé o deixar de fer-lo?
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En una altra ocasió, Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà: «Posa't aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què s'ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?» Però ells callaven. Llavors se'ls mira tots, indignat i entristit pel seu encegament, i diu a aquell home: «Estén la mà». Ell l'estengué i recobrà el moviment. Però els fariseus, així que sortiren, començaren a planejar amb els partidaris d'Herodes com podrien fer-ho per matar Jesús.