Lectura primera 1C 15,35-37.42-49
El cos que ha estat sembrat era un cos que es consumia,
però ressuscitarà un cos que mai no es consumirà
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, potser algú preguntarà: Com seran els morts quan ressuscitaran? Quina mena de cos tindran? No vulguis ser tan entès! Mira, quan tu sembres una llavor, no neix sense haver mort primer. I la llavor que sembres no és el cos de la planta; sinó un gra de blat o de qualsevol altra mena. Amb la resurrecció dels morts, doncs, veurem una cosa semblant. Ha estat sembrat un cos que es consumia, però ressuscitarà un cos que mai no es consumirà; era feble i miserable, i ressuscitarà fort i gloriós; era un cos del regne animal, i ressuscitarà un cos espiritual. Perquè hi ha cossos d'éssers animats, però també hi ha cossos que reben la vida de l'Esperit.
Efectivament, l'Escriptura diu que quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home fet de la terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.
Salm responsorial 55,10.11-12.13-14 (R.: cf. 14c)
Veuré la retirada dels enemics,
i, el dia que us invoqui,
sabré que Déu m'afavoreix.
R. Caminaré davant vostre, Déu meu,
a la llum de la vida.
Celebro les promeses de Déu;
confio en ell, no tinc por de res.
Què poden fer-me els homes? R.
Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies.
M'heu alliberat de la mort,
heu guardat el meu peu d'ensopegar,
perquè camini davant vostre, Déu meu,
a la llum de la vida. R.
Al·leluia Cf. Lc 8,15
Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.
Evangeli Lc 8,4-15
La llavor que cau a la terra bona
vol dir aquells que reben la paraula i,
sofrint amb constància, arriben a donar fruit
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s'assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La que ha estat sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però després ve el diable i s'enduu la paraula sembrada en el seu cor, perquè no es converteixin a la fe i no se salvin. La llavor sembrada a la roca vol dir aquells que, quan senten la paraula, la reben amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards vol dir aquells que han escoltat, però, quan se'n van, les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no arriben a donar fruit madur. Finalment, la llavor que cau a la terra bona vol dir aquells que reben la paraula i la retenen amb un cor bo i ben disposat, i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit».
