Lectura primera 1M 6,1-13
Per les maldats comeses a Jerusalem
he de morir aclaparat de tristesa
Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, el rei Antíoc, mentre recorria les regions del nord, sentí dir que la ciutat d'Elimaida, a Pèrsia, era cèlebre per la seva riquesa en plata i or. Tenia un temple sumptuós, on Alexandre, fill de Felip, rei de Macedònia i primer rei dels grecs, havia deixat escuts, cuirasses i altres armadures d'or.
Hi anà, doncs, amb l'intent d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la, però no pogué, perquè els de la ciutat ho saberen i s'hi oposaren fent-li la guerra. Antíoc hagué d'emprendre la retirada i amb una gran pena se'n tornà cap a Babilònia. Estant encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes enviades per ocupar el país de Judà estaven en plena retirada: Lisies, que hi havia entrat al front d'un gran exèrcit, s'havia vist obligat a retrocedir; els jueus eren cada dia més poderosos, els seus exèrcits creixien i estaven ben armats i equipats, gràcies a les quantitats de botí preses a les tropes vençudes; havien derrocat l'abominació de la desolació que ell havia fet posar a l'altar del temple de Jerusalem, havien protegit amb altes muralles el santuari, tal com era abans, i el mateix havien fet a la plaça forta reial de Betsur.
Quan el rei sentí aquestes noves, no se'n sabia avenir, i trasbalsat profundament s'hagué de posar al llit, malalt de la pena de veure que tot li havia sortit a l'inrevés del que ell pensava. Es quedà molts dies al llit, abatut per la tristesa que li recomençava, fins que finalment s'adonà que es moria. Aleshores cridà tots els seus amics i els digué: «La son s'ha allunyat dels meus ulls i les preocupacions m'han deixat abatut. Jo pensava dintre meu: quina onada de desgràcies em passa pel damunt, a mi, que era un home bondadós i estimat per tothom durant el temps que he governat! Però ara em ve el record de les maldats comeses a Jerusalem: em vaig endur d'allà tots els objectes de plata i d'or, i sense cap motiu vaig enviar tropes per despoblar el país de Judà. Reconec que tots aquests mals m'han vingut per culpa d'això i ara he de morir aclaparat de tristesa en un país estranger».
Salm responsorial 9,2-3.4 i 6.16 i 19 (R.: 15b)
Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, oh Altíssim.
R. Celebraré la vostra victòria, Senyor.
Els enemics tornaran enrere
i cauran vençuts davant vostre.
Heu reprimit els descreguts
i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els noms per sempre més. R.
Han quedat presos a la trampa que havien parat.
Però el desvalgut no serà mai oblidat,
ni serà defraudada l'esperança dels pobres. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia i,
amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Lc 20,27-40
Déu no és Déu de morts, sinó de vius
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».
Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.
