Lectura primera Dn 1,1-6.8-20
No hi havia ningú com Daniel, Hananies, Misael i Azaries
Comença la profecia de Daniel
L'any tercer del regnat de Joaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, anà a Jerusalem i l'assetjà. El Senyor va fer caure en poder d'ell Joaquim, el rei de Judà, i part dels objectes del temple de Déu. Se'ls emportà al país de Senaar, i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu.
El rei ordenà a Asfenez, cap del personal de palau, que escollís d'entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, nois ben plantats i sense cap defecte, intel·ligents, educats i instruïts en totes les branques de la saviesa i de les ciències, i que els ensenyés l'escriptura i la llengua dels caldeus, perquè poguessin estar al palau reial. El rei els assignaria una ració diària del menjar de la seva taula i del vi que ell bevia, els educaria així durant tres anys, i després estarien al servei personal del rei. Entre els escollits hi havia uns nois de Judà, Daniel, Hananies, Misael i Azaries.
Daniel decidí de no contaminar-se menjant aliments i bevent vi que vinguessin de la taula d'un pagà. Per això demanà al cap del personal de palau que li permetés d'abstenir-se'n. Déu va fer que Daniel es fes benveure del cap de personal, però aquest li respongué: «El rei, el meu Senyor, us ha assignat el que heu de menjar i beure: tinc por que, si el rei us veu més flacs de cara que els altres nois de la vostra edat, jo n'hauré de respondre amb la vida». Aleshores Daniel parlà amb l'encarregat que el cap de personal havia fet responsable d'ell i dels seus companys, i li demanà que provés d'alimentar-los amb llegums i aigua sola durant deu dies, que comparés després el seu aspecte amb el dels nois que menjaven de la taula del rei i decidís què havia de fer. Ell hi consentí i va fer la prova durant deu dies. Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens de vida que tots els nois que menjaven de la taula del rei. Des d'aleshores l'encarregat els donà sempre llegums en lloc del menjar i del vi que tenien assignats.
Déu donà a aquests quatre nois molt de coneixement, i la capacitat d'entendre tota mena de llibres i de saviesa. A Daniel li concedí també el do d'interpretar tota mena de visions i de somnis. Passat el temps de preparació que el rei havia fixat, el cap de personal presentà els joves a Nabucodonosor. Conversant amb ells, el rei trobà que no n'hi havia cap com Daniel, Hananies, Misael i Azaries, i entraren al servei personal del rei. Cada vegada que el rei els demanava aclariments sobre una qüestió o un enigma, trobava que eren deu vegades superiors a tots els mags i endevinaires del seu reialme.
Salm responsorial Dn 3,52a.52b.53.54.55.56
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
R. Glòria i lloança per sempre.
És beneït el vostre sant nom.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït al vostre temple sant.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït assegut al vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït al firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.
Al·leluia Mt 24,42a.44
Vetlleu, estigueu a punt,
que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
Evangeli Lc 21,1-4
Jesús veié que una viuda pobra
tirava dues monedes de les més petites
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús veié com els rics portaven ofrenes a la sala del tresor. Veié també que una viuda pobra hi tirava dues monedes de les més petites i digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure».
