Lectura primera Js 3,7-10a.11.13-17
L'arca de l'aliança del Senyor
anirà davant vostre per passar el Jordà
Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, el Senyor digué a Josuè:
«Des d'avui tindràs un gran prestigi als ulls de tot el poble d'Israel: tots sabran que jo soc amb tu igual com vaig ser amb Moisès. Ordena als sacerdots que porten l'arca de l'aliança que es quedin al Jordà quan arribin a l'aigua». Llavors Josuè digué als israelites: «Veniu, escolteu el que diu el Senyor, el vostre Déu: En això coneixereu que el Déu viu és present enmig de vosaltres i que traurà de davant vostre els cananeus: l'arca de l'aliança del Senyor de tota la terra anirà davant vostre per passar el Jordà, i així que els sacerdots que porten l'arca del Senyor posaran els peus a l'aigua del Jordà, es partirà l'aigua, i el corrent que baixa s'aturarà com un pantà».
Aquella vegada, doncs, quan el poble sortí del campament, els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança anaven davant d'ells. El Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però així que els sacerdots que portaven l'arca arribaren al Jordà i posaren els peus a l'aigua, el corrent que baixava s'aturà i formà com un pantà que s'estenia molt lluny, des de la cuitat d'Adam a la fortalesa de Sartan. Quan el corrent que seguia cap a la Mar de l'Arabà, la Mar de la Sal, acabà d'escolar-se, el poble passà el riu enfront de Jericó. Els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança del Senyor es quedaven aturats dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. Tot el poble d'Israel passà el riu per terra eixuta.
Salm responsorial 113A,1-2.3-4.5-6
Quan els fills d'Israel sortiren d'Egipte,
quan se n'anaren del poble estranger,
la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d'Israel la seva possessió.
R. Al·leluia.
El mar, en veure'ls, va fugir,
i el Jordà se'n tornà riu amunt;
les muntanyes saltaren com anyells,
enjogassades com petits de la ramada. R.
Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà per tornar riu amunt?
Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
enjogassades com petits de la ramada? R.
Al·leluia Salm 118,135
Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
feu que el vostre servent aprengui els decrets.
Evangeli Mt 18,21-19,1
No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?».
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: «Tingueu paciència i us ho pagaré tot». Llavors el rei se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un del seus col·legues que tan sols li devia cent denaris, l'agafà i l'escanyava dient-li: «Paga'm tot el que em deus». L'altre se li llançà als peus i li suplicava: «Tingues paciència i ja t'ho pagaré». Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: «Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?» Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, es retirà de Galilea i se n'anà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.
