Lectura primera 2C 1,1-7
Déu no deixa mai de consolar-nos,
perquè sapiguem confortar els qui passen alguna pena
Comença la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu és apòstol de Jesucrist, i el seu germà Timoteu, a la comunitat de Déu que és a Corint, i al poble sant de tota la regió d'Acaia. Us desitgem la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable, Déu que no deixa mai de consolar-nos. Ell ens conforta enmig de totes les adversitats, perquè nosaltres mateixos, que hem estat confortats així per Déu, també sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim a mans plenes els sofriments de Crist, però també per ell ens ve a mans plenes el consol. Si passem alguna pena és per poder-vos confortar i salvar, i si Déu ens consola, també és per poder-vos consolar. A més, el vostre consol anirà creixent ara que aguanteu amb fermesa els mateixos sofriments que patim nosaltres. L'esperança que tenim per tots vosaltres és del tot segura, perquè sabem que, si ara compartiu els sofriments, compartiu també el consol.
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
R. Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.
Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia. R.
Al·leluia Mt 5,12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Evangeli Mt 5,1-12
Feliços els pobres en l'esperit
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També van perseguir els profetes que us han precedit».
