DISSABTE DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Ha 1,12-2,4
El just viurà perquè ha cregut
Lectura de la profecia d'Habacuc
Senyor, vós sou des del principi el meu Déu, el Sant immortal! Es que vós, Senyor, heu destinat l'injust a fer justícia? Vós, la Roca, l'heu enviat a castigar? Els vostres ulls són massa purs perquè us mireu el mal, no us podeu estar contemplant l'opressió. Per què, doncs, us esteu mirant els prevaricadors i calleu mentre l'injust devora l'innocent? Per què tracteu els homes com els peixos del mar, com les bestioles que no tenen amo? Un per un acaben pescats amb l'ham, l'injust els agafa amb les seves xarxes. Després, hi riu i ho celebra, ofereix víctimes al seu filat, crema encens a les seves xarxes, que li proporcionen bona taula i vida alegre. Continuarà buidant el filat i assassinant pobles sense compassió?
M'he quedat dret al meu lloc de guàrdia, plantat a la meva talaia: estava a l'aguait per veure què em farà dir, i què he de contestar al qui em recrimina. El Senyor m'ha respost: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d'argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. L'home d'esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».

Salm responsorial 9,8-9.10-11.12-13 (R.: 11b)
El Senyor té sempre a punt
el tribunal per al judici.
Judicarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.

R. Vós, Senyor, no abandoneu els qui us busquen.

Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.
Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu
els qui us busquen. R.

Canteu al Senyor que té a Sió el palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l'indefens. R.

Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mt 17,14-20
Només que tingueu una mica de fe,
res no us serà impossible
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un home vingué a trobar Jesús, s'agenollà i li digué: «Senyor, compadiu-vos del meu fill, que és epilèptic: sofreix molt i sovint cau al foc o a l'aigua. L'he portat als vostres deixebles, però no l'han pogut curar». Jesús exclamà: «Gent descreguda i poc sincera! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi aquí». Aleshores Jesús el reprengué, el dimoni sortí d'ell, i en aquell mateix moment el noi es posà bo.
Quan quedaren sols, els deixebles preguntaren a Jesús: «Per què no l'hem pogut treure nosaltres?» Ell els digué: «Perquè no teniu prou fe. Us ho dic amb tota veritat: Només que tingueu una mica de fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya que se'n vagi d'aquí, se n'anirà. Res no us serà impossible».