PASQUA

EL SENYOR S'APAREGUÉ ALS DOS DEIXEBLES mentre feien camí. No creien, però així i tot parlaven d'ell. I el Senyor se'ls presentà no pas sota una figura fàcilment recognoscible: d'aquesta manera concretava externament davant els seus ulls de carn, allò que els passava interiorment pels ulls del cor. En efecte, per dintre estimaven i dubtaven alhora, i per fora, el Senyor els era present, però al mateix temps no els deixava veure qui era realment. Als qui parlaven d'ell, els oferia la seva presència, però als qui en dubtaven, els amagava l'aspecte que els hauria permès de reconèixer-lo. Els mancava encara aquesta prova: ells que no l'estimaven encara com a Déu, podrien estimar-lo primer com a foraster? La Veritat caminava amb ells, i ells no podien restar al marge del seu amor! Per això li ofereixen hospitalitat, tal com es fa als viatgers. Paren taula, li presenten aliments, i Déu, que no havien reconegut en el comentari de la Sagrada Escriptura, és reconegut en la fracció del pa.
(S. Lleó el Gran, Sermó sobre l'evangeli de Lluc)

OCTAVA
VETLLA PSQ A
SETMANA II
DG II PSQ A
SETMANA III
DG III PSQ A
SETMANA IV
DG IV PSQ A

SETMANA V
DG V PSQ A

SETMANA VI
DG VI PSQ A

SETMANA VII
ASCENSIÓ A


PENTECOSTA Vigília