DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat


MISSA DE LA VIGÍLIA


Lectura primera Gn 11,1-9
La ciutat porta el nom de Babel,
perquè allà el Senyor posà la confusió
en el llenguatge de tot el món
Lectura del llibre del Gènesi
Per tot el món els homes parlaven una sola llengua, amb les mateixes paraules. Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaar i la poblaren. Llavors es proposaren els uns als altres de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de ciment. Després digueren: «Construïm-nos una ciutat, amb una torre que arribi fins al cel; així farem famós el nostre nom i no ens dispersarem per tota la terra». El Senyor baixà per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua, i aquesta és tot just la primera obra que emprenen. Des d'ara no quedarà fora del seu abast qualsevol dels seus projectes. Baixem-hi a posar confusió en el seu llenguatge, i que ningú no entengui els altres». Així el Senyor els dispersà per tota la terra des d'aquell indret, i abandonaren la construcció de la ciutat. Per això la ciutat porta el nom de Babel: allà el Senyor posà la confusió en el llenguatge de tot el món, i des d'allà el Senyor els dispersà per tota la terra.

O bé:

Lectura primera Ex 19,3-8a.16-20b
El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí
davant de tot el poble
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès pujà a la muntanya de Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica això als israelites: Vosaltres heu vist el que he fet als egipcis, i com us he pres sobre les ales igual que una àguila, i us he portat fins a mi. Ara, doncs, si vosaltres m'escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal, a part de tots els pobles, encara que tota la terra sigui meva. Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada. Això és el que has de dir als israelites». Moisès vingué, convocà els ancians del poble i els proposà tot això que el Senyor li havia encomanat. Tot el poble, unànimement, respongué: «Complirem tot això que el Senyor diu».
L'endemà passat, quan es feia de dia, dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès, esclataren trons i llamps, acompanyats d'un toc de corn fortíssim. En el campament tot el poble s'esglaià. Moisès va fer sortir del campament el poble per anar a trobar-se amb Déu, i s'aturaren al peu de la muntanya. Tota la muntanya del Sinaí fumejava, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum pujava de la muntanya com la fumarada d'una fornal, i tot el poble estava esglaiadíssim. El toc de corn creixia, cada vegada més fort: Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so. El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí, al punt més alt de la muntanya, i cridà Moisès perquè hi pugés.

O bé:

Lectura primera Ez 37,1-14
Ossos descarnats, faré entrar dins vostre l'esperit,
i recobrareu la vida
Lectura de la profecia d'Ezequiel
En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi, em feu sortir fora, portat per l'Esperit del Senyor, i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos. Em va fer passar pertot arreu on eren, donant voltes i més voltes: n'hi havia moltíssims per tota la plana, i es veien del tot descarnats. Llavors em digué: «Què et sembla, fill d'home: reviuran aquests ossos?». Jo li vaig respondre: «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu». Ell em digué: «Profetitza sobre aquests ossos i digue'ls: Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor Déu a aquests ossos: Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida. Us cobriré amb tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré el meu esperit, i recobrareu la vida. Llavors sabreu que jo soc el Senyor».
Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manat i, tan bon punt vaig començar de fer-ho, se sentí un enrenou: els ossos s'acostaren l'un a l'altre i vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn, es revestien de pell pel damunt, però no respiraven. Llavors em digué: «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home, digues a l'esperit: Això diu el Senyor Déu: Vine dels quatre vents, esperit, alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida». Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat, els entrà a dins l'esperit, recobraren la vida i s'aixecaren drets sobre els peus. Formaven una multitud molt, però molt gran.
I em digué: «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel. Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats, hem perdut l'esperança, per a nosaltres tot s'ha acabat". Per això profetitza i digue'ls: Això diu el Senyor Déu: Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert».

O bé:

Lectura primera Jl 3,1-5
Abocaré el meu Esperit
sobre els esclaus i les esclaves
Lectura de la profecia de Joel
Això diu el Senyor: «Abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells seran afavorits amb somnis, i els vostres joves, amb visions. En aquells dies fins i tot abocaré el meu Esperit sobre els esclaus i les esclaves. Faré que apareguin presagis al cel i a la terra: sang i foc i columnes de fum; el sol s'enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, gran i terrible. Llavors tots els qui invocaran el nom del Senyor se salvaran del desastre, perquè, tal com ha dit el Senyor, quedaran supervivents a la muntanya de Sió i a Jerusalem, i, entre els qui restaran, hi haurà aquells que el Senyor crida».

Salm responsorial 103,1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30 (R.: 30)
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.

O bé: Al·leluia.

Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Beneeix el Senyor, ànima meva. R.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps;
els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir. R.

Si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Lectura segona Rm 8,22-27
L'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden expressar
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança.
És també l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l'interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia
Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 7,37-39
Naixeran rius d'aigua viva
de l'interior del qui creu en mi
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el dia més solemne de tota la vuitada, Jesús es posà dret i cridà: «Si algú té set, que vingui a mi, i que begui. Com diu l'Escriptura, naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi».
Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havia vingut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.



Si es fa en forma de vetlla prolongada:


Lectura primera Gn 11,1-9
La ciutat porta el nom de Babel,
perquè allà el Senyor posà la confusió
en el llenguatge de tot el món
Lectura del llibre del Gènesi
Per tot el món els homes parlaven una sola llengua, amb les mateixes paraules. Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaar i la poblaren. Llavors es proposaren els uns als altres de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de ciment. Després digueren: «Construïm-nos una ciutat, amb una torre que arribi fins al cel; així farem famós el nostre nom i no ens dispersarem per tota la terra». El Senyor baixà per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua, i aquesta és tot just la primera obra que emprenen. Des d'ara no quedarà fora del seu abast qualsevol dels seus projectes. Baixem-hi a posar confusió en el seu llenguatge, i que ningú no entengui els altres». Així el Senyor els dispersà per tota la terra des d'aquell indret, i abandonaren la construcció de la ciutat. Per això la ciutat porta el nom de Babel: allà el Senyor posà la confusió en el llenguatge de tot el món, i des d'allà el Senyor els dispersà per tota la terra.

Salm responsorial 32,10-11.12-13.14-15 (R.: 12b)
El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
però els plans del Senyor persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor.

R. Feliç el poble
que el Senyor s'ha escollit per heretat.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel,
observant un per un tots els homes. R.

Des del lloc on ell resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions. R.

Lectura segona Ex 19,3-8a.16-20b
El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí
davant de tot el poble
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès pujà a la muntanya de Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica això als israelites: Vosaltres heu vist el que he fet als egipcis, i com us he pres sobre les ales igual que una àguila, i us he portat fins a mi. Ara, doncs, si vosaltres m'escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal, a part de tots els pobles, encara que tota la terra sigui meva. Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada. Això és el que has de dir als israelites». Moisès vingué, convocà els ancians del poble i els proposà tot això que el Senyor li havia encomanat. Tot el poble, unànimement, respongué: «Complirem tot això que el Senyor diu».
L'endemà passat, quan es feia de dia, dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès, esclataren trons i llamps, acompanyats d'un toc de corn fortíssim. En el campament tot el poble s'esglaià. Moisès va fer sortir del campament el poble per anar a trobar-se amb Déu, i s'aturaren al peu de la muntanya. Tota la muntanya del Sinaí fumejava, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum pujava de la muntanya com la fumarada d'una fornal, i tot el poble estava esglaiadíssim. El toc de corn creixia, cada vegada més fort: Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so. El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí, al punt més alt de la muntanya, i cridà Moisès perquè hi pugés.

Salm responsorial Dn 3,52.53.54.55.56 (R.: 52b)
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
és beneït el vostre sant nom.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït al vostre temple sant.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït assegut al vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït al firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.

O bé:

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: Jo 6,68b)
És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls. R.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca. R.

Lectura tercera Ez 37,1-14
Ossos descarnats, faré entrar dins vostre l'esperit,
i recobrareu la vida
Lectura de la profecia d'Ezequiel
En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi, em feu sortir fora, portat per l'Esperit del Senyor, i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos. Em va fer passar pertot arreu on eren, donant voltes i més voltes: n'hi havia moltíssims per tota la plana, i es veien del tot descarnats. Llavors em digué: «Què et sembla, fill d'home: reviuran aquests ossos?». Jo li vaig respondre: «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu». Ell em digué: «Profetitza sobre aquests ossos i digue'ls: Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor Déu a aquests ossos: Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida. Us cobriré amb tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré el meu esperit, i recobrareu la vida. Llavors sabreu que jo soc el Senyor».
Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manat i, tan bon punt vaig començar de fer-ho, se sentí un enrenou: els ossos s'acostaren l'un a l'altre i vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn, es revestien de pell pel damunt, però no respiraven. Llavors em digué: «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home, digues a l'esperit: Això diu el Senyor Déu: Vine dels quatre vents, esperit, alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida». Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat, els entrà a dins l'esperit, recobraren la vida i s'aixecaren drets sobre els peus. Formaven una multitud molt, però molt gran.
I em digué: «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel. Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats, hem perdut l'esperança, per a nosaltres tot s'ha acabat". Per això profetitza i digue'ls: Això diu el Senyor Déu: Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert».

Salm responsorial 106,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)
Que parlin els que el Senyor ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
i els ha aplegat de tots els països,
de llevant i de ponent,
del nord i del migdia.

R. Enaltiu el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

Vagaven per el desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
patien fam i set,
i els flaquejaven les forces. R.

En les seves penes van cridar al Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura,
fins a arribar a un lloc habitat. R.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
donà beure a l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc. R.

Lectura quarta Jl 3,1-5
Abocaré el meu Esperit
sobre els esclaus i les esclaves
Lectura de la profecia de Joel
Això diu el Senyor: «Abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells seran afavorits amb somnis, i els vostres joves, amb visions. En aquells dies fins i tot abocaré el meu Esperit sobre els esclaus i les esclaves. Faré que apareguin presagis al cel i a la terra: sang i foc i columnes de fum; el sol s'enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, gran i terrible. Llavors tots els qui invocaran el nom del Senyor se salvaran del desastre, perquè, tal com ha dit el Senyor, quedaran supervivents a la muntanya de Sió i a Jerusalem, i, entre els qui restaran, hi haurà aquells que el Senyor crida».

Salm responsorial 103,1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30 (R.: 30)
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.

Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Beneeix el Senyor, ànima meva. R.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps;
els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir. R.

Si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Epístola Rm 8,22-27
L'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden expressar
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança.
És també l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l'interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia
Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 7,37-39
Naixeran rius d'aigua viva
de l'interior del qui creu en mi
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el dia més solemne de tota la vuitada, Jesús es posà dret i cridà: «Si algú té set, que vingui a mi, i que begui. Com diu l'Escriptura, naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi».
Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havia vingut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.