 |
DILLUNS DE LA SETMANA VII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Sir 1,1-10
Abans que tot va ser creada la saviesa
Comença el llibre de Jesús, fill de Sira
Tota saviesa ve de Déu, el Senyor, i és amb ell des de sempre. Qui pot
comptar els grans de sorra de les platges, les gotes de la pluja, els
dies de l'eternitat? Qui és capaç de mesurar l'alçada del cel, l'amplada
de la terra i l'aigua de l'oceà? Però la saviesa de Déu encara és més
vasta. Abans que tot va ser creada la saviesa, el coneixement és
anterior als temps més antics. A qui ha estat revelada l'arrel de la
saviesa? Qui ha conegut els secrets de la intel·ligència? Un de sol, el
més temible, Déu, que té el domini de tots els seus tresors. És ell qui
la creà, se la mirà i la veié, la mesurà i la repartí, i va amarar-ne
totes les seves obres i tots els vivents; la donà com li plagué, la
prodigà a tots els qui creuen en ell.
Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)
El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.
R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.
Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre. R.
El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor,
escau a casa vostra al llarg de tots els temps. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Mc 9,14-29
Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure més
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan anava a reunir-se amb
els deixebles veié una gentada al voltant d'ells i uns mestres de la
Llei que discutien. Sorpresos de veure'l arribar, la gent anà corrents a
saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?» Un home
d'entre la gent li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill posseït
d'un esperit que no parla. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el noi
treu bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat
als vostres deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut».
Jesús exclamà: «Gent descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres?
Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi». L'hi portaren i, així
que veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué a terra i es
rebolcava traient bromera per la boca. Jesús preguntà al seu pare: «Des
de quan li passa això?» Ell li digué: «Des de molt petit, i sovint ha
intentat de matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. Compadiu-vos de
nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer res!» Jesús li contestà: «Dius
que us ajudi si puc? Tot és possible als qui creuen». El pare del noi
exclamà: «Ja crec, però ajudeu-me a creure més». Jesús, veient que hi
acudia més gent, reprengué l'esperit maligne amb aquestes paraules:
«Esperit mut i sord, et mano que surtis d'aquest noi i que no hi tornis
més». L'esperit sortí enmig de xiscles i de convulsions, i el noi quedà
sense cap senyal de vida, tant que tothom deia que era mort. Però Jesús
li donà la mà, l'aixecà i el noi es posà dret. Un cop a casa, els
deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?»
Ell els digué: «Els d'aquesta mena només els podreu treure amb la
pregària».
