 |
DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
Lectura primera Ez 47,1-9.12
Vaig veure que naixia aigua del lloc sant.
Tothom a qui arriba aquesta aigua se salva
Lectura de la profecia d'Ezequiel
En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i
vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l'orient, naixia,
al costat dret, una font d'aigua, i s'escolava cap a l'orient, passant a
l'esquerra de l'altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va
conduir per fora fins a l'exterior de la porta que mira a l'orient, i
vaig veure que l'aigua rajava del costat dret. Aquell home s'encaminà
cap a l'orient amb un cordó a la mà, amidà mil colzades, i em va fer
travessar el rierol: l'aigua m'arribava als turmells. Amidà mil colzades
més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. N'amidà mil
més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara
n'amidà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja m'hauria cobert:
era un riu que no vaig poder travessar. Ell em digué: «Has vist, fill
d'home?» Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts
arbres a banda i banda.
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a
l'Arabà i desemboca a la Mar Morta. Entra dins les aigües salades i les
saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viurà tota
mena d'animals que neden dintre l'aigua, i el peix serà molt abundant,
perquè, on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi
l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena
d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada
mes donaran fruits primerencs, perquè l'aigua que els rega neix del lloc
sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un
remei».
Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)
Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar.
R. El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l'Altíssim.
Déu hi és al mig, es manté ferma.
Déu la defensa abans que apunti el dia. R.
El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra. R.
Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
torneu-me el goig de la vostra salvació.
Evangeli Jo 5,1-16
A l'instant aquell home es posà bo
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Allà, no lluny de la
porta de les Ovelles, hi ha una piscina, amb cinc pòrtics, anomenada en
hebreu Betzata. Sota aquells pòrtics hi havia sempre molts malalts:
cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia
trenta-vuit anys. Jesús el veié ajagut i, sabent que hi era de molt de
temps, li digué: «Et vols posar bo?» Aquell invàlid li contestà:
«Senyor, no tinc ningú que em baixi a la piscina al moment que l'aigua
es remou i, mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li
diu: «Aixeca't, carrega't la llitera i camina». A l'instant aquell home
es posà bo, es carregà la llitera i caminava.
Però aquell dia era un dia de repòs, i els jueus deien a l'home que
s'havia posat bo: «Avui no és permès això de carregar-se a coll una
llitera». Ell els respongué: «El qui m'ha donat la salut m'ha dit:
"Carrega't la llitera i camina"». Li preguntaren: «Qui és que t'ha dit
això?» Aquell home no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit
d'entre la gent que hi havia per allà. Després Jesús el trobà al temple i
li digué: «Ara ja estàs bo. No pequis més, que no et passin coses
pitjors». Aquell home anà a dir als jueus que era Jesús el qui l'havia
curat. Els jueus, veient que Jesús feia això en dia de festa, començaren
d'acusar-lo.
