 |
Diumenge després de la Santíssima Trinitat
SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
Cicle C
Lectura primera Gn 14,18-20
Portà pa i vi
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era
sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el
Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït
sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus
adversaris». I Abram li donà el delme de tot el botí.
Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Oracle del Senyor el meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus».
R. «Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec».
Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics. R.
«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.
El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec». R.
Lectura segona 1C 11,23-26
Cada vegada que en mengeu i en beveu,
anuncieu la mort del Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a
vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser
entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué:
«Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu
memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest
calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en
beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada
que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor
fins que torni.
Al·leluia Jo 6,51
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja aquest pa, viurà per sempre.
Evangeli Lc 9,11b-17
Tothom en menjà tant com volgué
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en
tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a
dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a
les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc
despoblat». Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells
respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d'anar nosaltres
mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?». Tots plegats eren
uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de
cinquanta». Els deixebles ho feren i tothom s'assegué. Jesús prengué
els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els
partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom
en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
