 |
DIUMENGE XVII DURANT L'ANY / Cicle C
Lectura primera Gn 18,20-32
Que el meu Senyor no s'enfadi si torno a parlar
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a
Gomorra! Que n'és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la
ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m'arriba. Si no és tota
la ciutat, vull saber-ho». Els dos homes que acompanyaven el Senyor se
n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el
Senyor. Llavors Abraham s'acostà i digué: «De debò que fareu
desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi
hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonareu la
població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no
podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el
just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que
judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor
respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor
d'ells perdonaré tota la població».
Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc pols i
cendra. Suposem que per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc.
Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà:
«No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos».
Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n'hi hagués quaranta». Li
respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham
continuà: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo: Suposem que
només n'hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a
aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor.
Suposem que només n'hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per
consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu
Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només
n'hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a
aquests deu».
Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R.: 3a)
Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant el santuari.
R. Senyor, sempre que us invocava m'heu escoltat.
O bé:
Al·leluia.
Enalteixo el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m'heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima. R.
El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny.
Si passo entre perills, em guardeu la vida,
detureu amb la mà l'enemic.
La vostra dreta em salva. R.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor. R.
Lectura segona Col 2,12-14
Déu us donarà la vida juntament amb el Crist,
després de perdonar-vos generosament totes les culpes
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau
ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar
d'entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè
vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el
Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de
cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les
prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la
creu.
Al·leluia Rm 8,15
Heu rebut un Esperit que ens fa fills
i ens fa cridar: Abbà, Pare!
Evangeli Lc 11,1-13
Demaneu, i Déu us donarà
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles
li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà
als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que
sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada
dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos
també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en
la temptació».
Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a
mitjanit i li diu: Amic, deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de
viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li
respondria de dins estant: No m'amoïnis; la porta ja és tancada i jo i
els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls? Us
asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l'amic, la mateixa
impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que
necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu,
truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui
cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si un fill demana un peix al
seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé,
si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu,
doncs, que si vosaltres que sou dolents sabeu donar coses bones als
vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui
l'hi demanen».
