 |
SANTS MARTA, MARIA I LLÀTZER
Memòria
L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent, dimarts de la setmana XVII durant l'any (I).
Lectura primera Ex 33,7-11;34,5-9.28
El Senyor parlava amb Moisès cara a cara
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès plantava la tenda a una certa distància del
campament. Li havia donat el nom de tenda de l'aplec sagrat. Tothom qui
volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament. Cada
vegada que Moisès sortia per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava.
Es quedaven drets, cadascú a l'entrada de la seva tenda i seguien Moisès
amb la mirada fins que el veien entrar. Tan bon punt hi entrava, la
columna de núvol baixava, s'estava a l'entrada de la tenda i el Senyor
parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es
prosternaven, cadascú des de l'entrada de la seva pròpia tenda. El
Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre.
Després Moisès se'n tornava al campament, però Josuè, el seu ajudant, un
jove fill de Nun, no es movia de la tenda.
El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès estigué
allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d'ell tot cridant: «Jo soc
el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor.
Mantinc els favors per milers de generacions, els perdono les culpes,
les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els
demano comptes fins i tot en els fills i els nets, a la tercera i la
quarta generació». Moisès es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front
fins a terra, i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu
vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou,
però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la
vostra heretat». Moisès es quedà allà dalt amb el Senyor quaranta dies i
quaranta nits sense menjar ni beure, i escriví en les taules de pedra
les deu clàusules de l'aliança.
Salm responsorial 102,6-7.8-9.10-11.12-13 (R.: 8a)
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi. R.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.
Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels. R.
Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor:
Jo soc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l'acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es
deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del
Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada
per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res
que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau,
que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i
neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La
part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
O bé:
Evangeli Jo 11,19-27
Joc crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà
a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu
germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà
tot el que li demaneu».
Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que
ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo
soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin,
viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho
creus, això?».
Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
O bé:
Evangeli Jo 12,1-11
Marta servia, i un dels qui seien a taula era Llàtzer.
Maria ungí els peus de Jesús
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer,
aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren
un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era
Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard
autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la
casa s'omplí de l'olor d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes
Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest
perfum per tres-cents denaris i ho donaven als pobres?» Això ho digué,
no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell
guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué:
«Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran
d'amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em
tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi
anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia
ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren
de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els
abandonaven a ells i creien en Jesús.
