 |
DIMARTS DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Nm 12,1-13
Moisès no és pas com un altre profeta.
Com us atreviu a malparlar d'ell?
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, Maria i Aharon començaren a malparlar de Moisès. Li
criticaven que s'hagués casat amb una dona cusita, i deien: «Us penseu
que el Senyor només ha parlat a Moisès? No ens ha parlat igualment a
nosaltres?» Ara bé, Moisès era l'home més senzill que mai s'hagi vist a
la terra. El Senyor, que havia sentit aquelles crítiques, digué
immediatament a Moisès, a Aharon i a Maria: «Veniu tots tres a la tenda
de l'aplec sagrat». Ells hi anaren, i el Senyor baixà en la columna de
núvol, s'estigué a l'entrada de la tenda, cridà Aharon i Maria, i
s'acostaren tots dos. El Senyor els digué: «Escolteu les meves paraules:
Si es tractava només d'un profeta, jo me li faria conèixer en una visió
o li parlaria en somnis. A Moisès, el meu servent, li he donat molt
més; és l'home de confiança de tota la meva casa: jo li parlo cara a
cara, obertament i sense figures, i contempla la fesomia del Senyor. Com
us atreviu a malparlar del meu servent Moisès?» I el Senyor se n'anà,
indignat contra ells.
Tan bon punt el núvol s'allunyà de la tenda, Maria quedà coberta d'una
lepra, semblant a la neu. Aharon se la mirà, i, en adonar-se que havia
quedat leprosa, digué a Moisès: «Senyor meu, no ens imposeu la pena que
mereixem pel nostre poc seny i el nostre pecat. Que no sigui com un
infant nascut mort, que ja té la carn mig corrompuda quan arriba al
món». Aleshores Moisès cridà al Senyor: «No, Senyor, no! Cureu-la, si us
plau!»
Salm responsorial 50,3-4.5-6.12-13 (R.: cf. 3a)
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,
perquè hem pecat.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls.
Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte. R.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R.
Al·leluia Jo 1,49b
Rabí, vós sou el Fill de Déu,
sou el Rei d'Israel.
Evangeli Mt 14,22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a
pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre
ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la
muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la
destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de
la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el
veieren, s'esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por.
Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li
digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua».
Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a
caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que
feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor,
salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe!
Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els
qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de
Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes
d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La
gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan
sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar
bons.
