![]() |
MARTIRI DE SANT JOAN BAPTISTA
Memòria
L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent, divendres de la setmana XXI durant l'any (I).
Lectura primera 1Te 4,1-8
Déu vol que mantingueu la vostra santedat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor.
Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de
comportar-vos i d'agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu
encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el
Senyor. Déu vol que mantingueu la vostra santedat: que us abstingueu de
fornicar, que cadascú sàpiga tractar la seva esposa santament i amb
honor, no amb un desig egoista, com fan els pagans que desconeixen Déu.
Que ningú no sigui injust amb els germans ni s'aprofiti d'ells en els
negocis: el Senyor demanarà comptes de tot això, tal com us tinc dit amb
molta insistència. Déu ens ha cridat a viure en la santedat, i no en la
impuresa. El qui no fa cas d'aquests preceptes no es rebel·la contra un
home, sinó contra Déu, que us dona el seu Esperit Sant.
Salm responsorial 96,1 i 2b.5-6.10.11-12 (R.: 12a)
El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.
Justícia i raó sostenen el seu tron.
R. Justos, celebreu festes en honor del Senyor.
Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria. R.
El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos. R.
Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mc 6,17-29
Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a
la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu
germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit de viure amb la dona
del seu germà. Herodies li tenia malícia i el volia fer matar, però no
podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia
per ell un gran respecte i el protegia, l'escoltava de bon grat i,
després de sentir-lo, quedava molt perplex.
Finalment, Herodies trobà l'ocasió. Herodes, el dia del seu natalici,
convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els principals
de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d'Herodies a ballar, i
agradà tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
«Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria el
que li demanés, ni que fos la meitat del seu regne. La noia sortí, i
preguntà a la seva mare: «Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap
de Joan Baptista». La noia entrà tot seguit, anà decidida cap al rei i
li demanà: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan
Baptista». El rei s'entristí molt, però pensant en el jurament que
havien sentit tots els convidats, no la volgué desatendre.
Tot seguit, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan.
El guarda hi anà, el decapità allà mateix, a la presó, portà el cap en
una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan
ho saberen els deixebles de Joan, hi anaren, s'endugueren el cos, i el
posaren en un sepulcre.