 |
DISSABTE DE LA SETMANA XXXII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Sa 18,14-16;19,6-9
El Mar Roig es tornà un camí fàcil,
hi saltaven com anyells enjogassats
Lectura del llibre de la Saviesa
Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit tocava la
meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa, deixant els
trons reials, es llançà des del cel, com un guerrer decidit, al mig del
país que havia d'exterminar; portava l'espasa esmolada del vostre
decret, que no admet rèplica, i dreta allà, tocant el cel i trepitjant
la terra, ho va omplir tot de mort.
Tota la creació, obeint les vostres ordres, va ser forjada de cap i de
nou perquè els vostres servents fossin guardats de tot mal. El núvol
cobria el campament amb la seva ombra, i allà on tot era aigua, veieren
emergir la terra eixuta; el Mar Roig es tornà un camí fàcil, les onades
violentes es convertiren en un prat verdejant. Tot el poble en pes,
protegit per la vostra mà, travessà per allí, contemplant aquells
prodigis admirables. Hi passaven com cavalls que pasturen, hi saltaven
com anyells enjogassats, tot lloant-vos a vós, Senyor, que els havíeu
salvat.
Salm responsorial 104,2-3.36-37.42-43 (R.: 5a)
Dediqueu càntics al Senyor,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
R. Recordeu les meravelles que el Senyor obrà.
A tot l'Egipte matà els primogènits,
tota la flor de les seves famílies.
I tragué el seu poble, carregat d'or i plata,
ningú d'ells no ensopegava pel camí. R.
És que recordava la promesa santa,
feta a Abraham, el seu servent;
per això tragué el seu poble d'elegits,
entre cants de festa i crits d'alegria. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar
que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança: «En una ciutat
hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració
als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar
sovint i li deia: "Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra
mi". El jutge durant molts dies no n'hi feia cas, però a la fi pensà:
"A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però
aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà
venint aquí fins que no podré aguantar més"».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I
vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia
als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els
farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l'home vindrà, creieu que
trobarà fe a la terra?»
