 |
DILLUNS DE LA SETMANA XXXIV DURANT L'ANY / I
Sants Andreu Dung-Lac, prevere, i companys, màrtirs (Memòria)
Lectura primera Dn 1,1-6.8-20
No hi havia ningú com Daniel, Hananies, Misael i Azaries
Comença la profecia de Daniel
L'any
tercer del regnat de Joaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de
Babilònia, anà a Jerusalem i l'assetjà. El Senyor va fer caure en poder
d'ell Joaquim, el rei de Judà, i part dels objectes del temple de Déu.
Se'ls emportà al país de Senaar, i enriquí amb aquells objectes el
tresor del seu déu.
El rei ordenà a Asfenez, cap del personal
de palau, que escollís d'entre els israelites, tant de la família reial
com de les famílies nobles, nois ben plantats i sense cap defecte,
intel·ligents, educats i instruïts en totes les branques de la saviesa i
de les ciències, i que els ensenyés l'escriptura i la llengua dels
caldeus, perquè poguessin estar al palau reial. El rei els assignaria
una ració diària del menjar de la seva taula i del vi que ell bevia, els
educaria així durant tres anys, i després estarien al servei personal
del rei. Entre els escollits hi havia uns nois de Judà, Daniel,
Hananies, Misael i Azaries.
Daniel decidí de no contaminar-se
menjant aliments i bevent vi que vinguessin de la taula d'un pagà. Per
això demanà al cap del personal de palau que li permetés
d'abstenir-se'n. Déu va fer que Daniel es fes benveure del cap de
personal, però aquest li respongué: «El rei, el meu Senyor, us ha
assignat el que heu de menjar i beure: tinc por que, si el rei us veu
més flacs de cara que els altres nois de la vostra edat, jo n'hauré de
respondre amb la vida». Aleshores Daniel parlà amb l'encarregat que el
cap de personal havia fet responsable d'ell i dels seus companys, i li
demanà que provés d'alimentar-los amb llegums i aigua sola durant deu
dies, que comparés després el seu aspecte amb el dels nois que menjaven
de la taula del rei i decidís què havia de fer. Ell hi consentí i va fer
la prova durant deu dies. Al cap de deu dies feien més bona cara i
estaven més plens de vida que tots els nois que menjaven de la taula del
rei. Des d'aleshores l'encarregat els donà sempre llegums en lloc del
menjar i del vi que tenien assignats.
Déu donà a aquests
quatre nois molt de coneixement, i la capacitat d'entendre tota mena de
llibres i de saviesa. A Daniel li concedí també el do d'interpretar tota
mena de visions i de somnis. Passat el temps de preparació que el rei
havia fixat, el cap de personal presentà els joves a Nabucodonosor.
Conversant amb ells, el rei trobà que no n'hi havia cap com Daniel,
Hananies, Misael i Azaries, i entraren al servei personal del rei. Cada
vegada que el rei els demanava aclariments sobre una qüestió o un
enigma, trobava que eren deu vegades superiors a tots els mags i
endevinaires del seu reialme.
Salm responsorial Dn 3,52a.52b.53.54.55.56
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
R. Glòria i lloança per sempre.
És beneït el vostre sant nom.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït al vostre temple sant.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït assegut al vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït al firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.
Al·leluia Mt 24,42a.44
Vetlleu, estigueu a punt,
que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
Evangeli Lc 21,1-4
Jesús veié que una viuda pobra
tirava dues monedes de les més petites
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En
aquell temps, Jesús veié com els rics portaven ofrenes a la sala del
tresor. Veié també que una viuda pobra hi tirava dues monedes de les més
petites i digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha
donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava,
però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a
viure».
