![]() |
Fèria major d'Advent
Lectura primera 1S 1,24-28
Anna dona gràcies al Senyor pel naixement de Samuel
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, Anna s'endugué Samuel a Siló, amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen. Després d'immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo soc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això jo l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida». Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.
En aquells dies, Anna s'endugué Samuel a Siló, amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen. Després d'immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo soc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això jo l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida». Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.
Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)
Celebro de tot cor el Senyor,
i alço el meu front en honor d'ell.
La meva boca es riu dels enemics,
feliç de veure que ell m'ha salvat.
R. Celebro de tot cor el Senyor que em salva.
Als millors soldats, els tremola l'arc,
mentre els més covards s'armen de valor;
els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar,
mentre als afamats ja no els falta aliment;
la dona estèril infanta set fills,
mentre decau la mare fecunda. R.
És el Senyor qui dona mort o vida,
qui enfonsa dins el país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix. R.
Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos,
i donar-li possessió d'un soli gloriós. R.
Al·leluia
Rei de les nacions
i pedra angular de l'Església:
veniu a salvar l'home que vàreu formar del fang.
Evangeli Lc 1,39-56
Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, [Maria se n'anà decididament a la Muntanya, a la
província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon
punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les
seves entranyes, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes
les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el
fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor
vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el
nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has
cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà».]
Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els
pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu
servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu
amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es quedà tres
mesos amb Elisabet, i després se'n tornà a casa seva.
