 |
Dia 5è dins l'Octava de Nadal
Lectura primera 1Jo 2,3-11
Els qui estimen els germans viuen en la llum
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els
seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen
els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els
qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu
perfectament. Tenim aquest senyal per a conèixer si estem en ell: els
qui afirmen que estan en ell s'han de comportar com ell es comportava.
Estimats, el manament que ara us escric no és pas nou, és el mateix que
ja vau rebre al principi, el missatge que vau sentir. Però, d'altra
banda, sí que és nou. És nou de veritat, tant en Jesucrist com en
vosaltres, perquè la fosca ja es retira i apunta la llum veritable. Els
qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans,
encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i
res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca,
caminen a les fosques i no saben on van, perquè la foscor els priva de
veure-hi.
Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.5b-6 (R.: 11a)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
R. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.
El Senyor ha fet el cel.
Glòria i majestat fan guàrdia davant d'ell,
poder i esplendor
l'assisteixen al seu temple. R.
Al·leluia Cf. Lc 2,32
Llum que es revelarà a les nacions
i glòria d'Israel, el poble de Déu.
Evangeli Lc 2,22-35
Llum que es reveli a les nacions
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació,
els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor,
complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui
consagrat al Senyor. També havien d'oferir en sacrifici un parell de
tórtores o dos colomins, com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just
i pietós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en
ell l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia promès que
no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al
temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús,
per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué
en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent
se'n vagi en pau com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el
Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es
reveli a les nacions, glòria d'Israel, el vostre poble».
El seu pare i la seva mare estaven meravellats d'això que es deia d'ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà
motiu que molts caiguin a Israel i molts d'altres s'alcin; serà una
senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima;
així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
