CAMÚ DE MÀRTIRS


I. LECTURA PRIMERA

1
Lectura primera 2Cr 24,18-22
Zacaries, que vau assassinar entre el santuari i l’altar
Lectura del segon llibre de les Cròniques
En aquells dies, els caps del país de Judà abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d’això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes perquè es convertissin, però no feien cas de les seves advertències.
Llavors l’Esperit de Déu revestí el sacerdot Zacaries, fill de Jojadà, que es presentà al poble i li digué: «Déu us diu: Per què desobeïu els manaments del Senyor? No veieu que no us farà cap bé? Ja que abandoneu el Senyor, ell us abandonarà a vosaltres». Però llavors es van conjurar contra el profeta i per ordre del rei el van apedregar a l’atri mateix del santuari del Senyor. El rei Joàs el va fer assassinar, sense tenir en compte els favors que li havia fet Jojadà, el pare de Zacaries. Zacaries, mentre el mataven, digué: «El Senyor, que ho veu, us en demanarà comptes».

2
Lectura primera 2M 6,18.21.23b-31
En el fons de l’ànima sofreixo de gust per fidelitat a Déu
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d’edat avançada i de presència agradable, li obriren la boca i el forçaven a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.
Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això el prengueren a part i li proposaren que es fes portar carn que ell pogués menjar, que ell mateix se la preparés i que fingís menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Ell respongué: «Prefereixo morir tot seguit. Fingir d’aquesta manera no seria propi de la meva edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts dels joves, pensant-se que Eleazar, als seus noranta anys, s’ha passat a la religió dels estrangers, s’apartarien del bon camí per culpa meva, i la meva vellesa quedaria deshonrada. Per un moment jo m’escaparia del suplici dels homes, però ni viu ni mort no podria pas escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara dono coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als joves un exemple perquè estiguin disposats a morir noblement per les lleis venerables i santes». Després de dir aquestes paraules, se n’anà tot seguit al lloc del suplici.
Els qui l’hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d’actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en malícia. A punt ja de morir sota els cops dels assots, digué gemegant: «El Senyor, en el seu suprem coneixement, sap prou bé que, podent salvar-me de la mort, ara sofreixo en el cos els dolors terribles dels assots, però en el fons de l’ànima els sofreixo de gust per fidelitat a ell».
Així donà la seva vida. La seva mort deixà el record d’un home virtuós i l’exemple d’una noble generositat, no sols per als joves, sinó per a tot el poble.

3
Lectura primera 2M 7,1-2.9-14
Estem disposats a morir
abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.
Un d’ells, parlant per tots digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares». El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna». Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt». El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures. Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida».

4
Lectura primera 2M 7,1.20-23.27b-29
És admirable aquella mare que,
per la seva esperança en el Senyor,
ho suportà tot sense descoratjar-se
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.
Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l’espai d’un sol dia contemplà com morien els set fills, i per la seva esperança en el Senyor, ho suportà sense descoratjar-se. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d’home a les seves reflexions de mare, els encoratjava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparèixer en les meves entranyes, ni sóc jo qui us va donar l’alè i la vida, o va formar l’organisme de cada un de vosaltres. El creador del món és el qui modela els homes abans de néixer i sap com s’ha format cadascun; ell us retornarà bondadosament l’alè i la vida, recordant que ara, per amor a les seves lleis, no us planyeu vosaltres mateixos». I digué al més petit de tots: «Fill meu, compadeix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meves entranyes, et vaig alletar durant tres anys i t’he criat i alimentat fins a l’edat que tens. Et prego, fill meu, que miris el cel i la terra i, en veure tot el que hi ha, t’adonis que Déu ho ha fet tot del no-res, i que també el llinatge dels homes ha estat fet igualment. No tinguis por d’aquest botxí. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort, perquè et pugui recobrar junt amb ells quan Déu es compadirà de nosaltres».

5
Lectura primera Sa 3,1-9
Els ha acceptat
com una víctima oferta sencera sobre l’altar
Lectura del llibre de la Saviesa
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l’esperança segura de la immortalitat. Després de corregir-los amb moderació, Déu els donà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i ha trobat que eren dignes d’ell. Els ha depurat com l’or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l’altar. Quan el Senyor vindrà a visitar-los, s’alçaran com una flama, com les guspires que incendien el rostoll; governaran nacions i dominaran pobles, i el Senyor regnarà entre ells per sempre. Els qui tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat, i els qui l’han estimat fidelment estaran amb ell, perquè dóna als seus sants el favor i la gràcia, i vindrà a visitar els seus elegits.

6
Lectura primera Sir 51,1-12 (grec: 1-8)
Per la vostra gran bondat i per amor del vostre nom m’heu alliberat
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Us enalteixo, Senyor i Rei, us canto lloances, Déu salvador meu. Enalteixo el vostre nom perquè us heu fet el meu protector i el meu ajut, i heu alliberat el meu cos de la mort; m’heu salvat dels paranys dels qui em calumniaven, dels llavis que tramaven enganys. Per la vostra gran bondat i per amor del vostre nom us heu posat a favor meu enfront dels enemics, i m’heu alliberat del llaç dels qui esperaven devorar-me, de les mans dels qui em volien la mort, dels molts perills que he passat, de l’asfíxia de les flames que m’envoltaven, d’enmig d’aquell foc que no cal atiar, de l’entranya més fonda del país dels morts, dels llavis impostors i de les seves falsedats, de les fletxes d’una llengua mentidera. La meva vida es trobava ran de la mort, prop del fons del país dels morts. Vaig girar-me al voltant meu, i ningú no m’ajudava, mirava si algú em sostindria, però no trobava ningú. Llavors, Senyor, vaig recordar-me de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre, vós que allibereu els qui esperen en vós i els salveu dels qui volen fer-los mal.

II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL

1
Lectura primera Fets 7,55-60
Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i que Jesús s’alçava ferm a la dreta de Déu. Llavors digué: «Veig obert el cel, i el Fill de l’home ferm a la dreta de Déu». Ells es taparen les orelles, es llançaren tots alhora contra ell, cridant tant com podien, i el tragueren fora de la ciutat per apedregar-lo. Els testimonis deixaren els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat». I, havent dit això, va morir.

2
Lectura primera Ap 7,9-17
Aquests són els qui vénen de la gran tribulació
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces: «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell». I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén».
Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquells que van vestits de blanc, qui són i d’on vénen?» Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs». Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

3
Lectura primera Ap 12,10-12a
No van estimar tant la vida que els fes por la mort
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu regne, i el seu Messies ja governa, perquè l’acusador dels nostres germans, que els acusava nit i dia davant el nostre Déu, ha estat expulsat. Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort. Alegreu-vos-en, cel i tots els qui hi habiteu».

4
Lectura primera Ap 21,5-7
Els qui surtin victoriosos tindran això en herència
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
El qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou». I afegí: «Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança». Després em digué: «Són un fet. Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, sóc el principi i la fi. Als qui tenen set, jo els donaré aigua de la font de la vida sense pagar res. Els qui surtin victoriosos tindran tot això en herència: jo seré el seu Déu i ells seran fills meus».

III. SALM RESPONSORIAL

1
Salm responsorial 30,3cd-4.6 i 8ab.16bc-17 (R.: 6a)
Sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Per a mi, sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom,
guieu-me i conduïu-me.

R. Senyor, confio el meu alè a les vostres mans.

Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m’heu rescatat.
Amb quin goig enaltiré el vostre amor!
Vós heu mirat el meu sofriment. R.

Deslliureu-me dels enemics que em persegueixen.
Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l’amor que em teniu. R.

2
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.

R. El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.

Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n’és de bo el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia. R.

3
Salm 123,2-3.4-5.7b-8 (R.: 7a)
Si el Senyor no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven assaltar-nos,
ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.

R. Hem salvat la vida
com l’ocell que fuig del llaç dels caçadors.

Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües. R.

S’ha trencat el llaç,
i tots hem fugit.
El nostre auxili és el nom del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra. R.

4
Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 5)
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.

R. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R.

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.

IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT

1
Lectura segona Rm 5,1-5
Fins enmig de les proves, trobem motiu de satisfacció
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

2
Lectura segona Rm 8,31b-39
Ni la mort ni la vida no serà capaç d’allunyar-nos de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? Tal com diu l’Escriptura: «És per vós que morim cada dia, i ens tenen com anyells per matar». Però de tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.

3
Lectura segona 2C 4,7-15
Portem la mort de Jesús en el nostre cos
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Crist es manifesta en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres.
L’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.

4
Lectura segona 2C 6,4-10
Sembla que morim, quan de fet vivim
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens hem d’acreditar en totes les situacions com a servidors de Déu, sofrint amb molta constància la dissort, les angúnies, les contrarietats, les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, l’insomni, la manca d’aliment; en nosaltres ha de resplendir l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l’Esperit Sant, l’amor sincer; pel missatge de veritat que anunciem, pel poder que Déu ens ha donat, hem de brandar amb la dreta i amb l’esquerra les armes de la justícia; pot ser que ens veiem honrats o deshonrats, que uns parlin bé de nosaltres, i d’altres en parlin malament, que ens tinguin per impostors, quan diem la veritat, que ens tinguin per desconeguts, quan som prou coneguts; sembla que morim, quan de fet vivim més profundament; ens han condemnat a diverses penes, però encara no ens han executat, en les nostres tristeses, sempre estem contents, enmig de la pobresa, n’enriquim molts, sense tenir res, som amos de tot.

5
Lectura segona 2Tm 2,8-13;3,10-12
Tothom qui es proposi de viure piadosament com a cristià serà perseguit
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la Bona Nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la Paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist. Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.
Tu has seguit pas a pas el meu mestratge, el meu estil de vida, els meus propòsits, la fe, la paciència, l’amor, la constància, les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra; tu saps les persecucions que vaig haver d’aguantar. Però el Senyor em salvà la vida. I tothom qui es proposi de viure piadosament com a cristià serà perseguit.

6
Lectura segona He 10,32-36
Vau sostenir tantes lluites i sofriments
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, recordeu els vostres primers temps, quan, acabat de rebre la llum de la fe, vau sostenir tantes lluites i sofriments: uns vau ser insultats i maltractats públicament, d’altres us vau fer solidaris dels qui sofrien tot això. Vau compartir les penes dels presos i, quan s’apoderaven dels vostres béns, ho vèieu amb goig, sabent que teniu altres béns millors, que duren per sempre. Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia; us espera una gran recompensa. Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ha promès.

7
Lectura segona Jm 1,2-4.12
Feliç l’home que sofreix amb constància les proves
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, sempre que passeu proves, siguin quines siguin, tingueu-vos per molt feliços: heu de saber que, superant la prova, els creients us refermeu en la constància. I la constància ha de dur les obres a bon terme, perquè sigueu vosaltres mateixos bons del tot, i no us falti res. Feliç l’home que sofreix amb constància les proves. Un cop les haurà superades, rebrà per corona la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.

8
Lectura segona 1Pe 3,14-17
No us ha de fer por ni us ha d’espantar allò que espantaria la gent
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres. No us ha de fer por ni us ha d’espantar allò que espantaria la gent; és el Crist, el Senyor, el qui nosaltres hem de reverenciar de tot cor. Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament.

9
Lectura segona 1Pe 4,12-19
Alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, no us estranyeu d’aquesta persecució que s’ha encès contra vosaltres per provar-vos. No té res d’estrany. Més aviat alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist: també el dia que es revelarà la seva glòria, desbordareu d’alegria. Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians: vol dir que l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa sobre vosaltres. Que mai cap de vosaltres no hagi de sofrir per criminal, lladre, malfactor, o per violar els drets dels altres; però si algú ha de sofrir perquè és cristià, que no s’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom.
És l’hora del judici de Déu, i comença pels de casa seva. Ara bé, si comença per nosaltres, penseu quina serà la sort dels injustos i dels pecadors. Per tant, tots els qui sofreixen d’acord amb la voluntat de Déu que continuïn fent el bé i confiïn la seva vida al Creador, sabent que ell és fidel.

10
Lectura segona 1Jo 5,1-5
La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?

V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI

1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.

2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 17,19
Jo em consagro a mi mateix per ells,
diu el Senyor,
perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 2C 1,3b-4a
Beneït sigui el Pare entranyable
i Déu de tot consol.
Ell ens consola en totes les nostres adversitats.

4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jm 1,12
Feliç l’home que sofreix amb constància les proves.
Un cop les haurà superades, rebrà la vida per corona.

5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 1Pe 4,14
Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians:
vol dir que l’Esperit de Déu reposa sobre vosaltres.

6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Oh Déu, us lloem. Senyor, us glorifiquem.
L’exèrcit esclatant dels màrtirs us dóna lloança.

VI. EVANGELI

1
Evangeli Mt 10,17-22
Per causa de mi, us presentaran als tribunals dels governants i dels reis,
perquè doneu testimoni davant d’ells i davant dels estrangers
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus apòstols: «Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, us portaran als sanedrins, us assotaran en les seves sinagogues i us presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, perquè doneu testimoni davant d’ells i davant dels estrangers. Quan us hi portaran, no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l’hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l’Esperit del vostre Pare. Un germà trairà el seu germà, i un pare el seu fill, perquè el matin, i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. I els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran».

2
Evangeli Mt 10,28-33
No tingueu por dels qui maten només el cos
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

3
Evangeli Mt 10,34-39
No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran».

4
Evangeli Lc 9,23-26
Qui perdi per mi la seva vida la salvarà
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en traurà un home d’haver guanyat tot el món si es fa mal o es perd a si mateix? Quan el Fill de l’home vindrà amb la seva glòria, que és la del seu Pare i dels seus àngels, s’avergonyirà de tothom qui s’haurà avergonyit d’ell i de les seves paraules».

5
Evangeli Jo 12,24-26
El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dóna molt de fruit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus».

6
Evangeli Jo 15,18-21
Així com m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el món us odia, recordeu que m’ha odiat a mi abans que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva, però com que no en sou, perquè jo us he escollit del món, ell us odia. Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l’amo. Així com m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; així com no han admès el meu ensenyament, tampoc no admetran el vostre. Us faran tot això perquè vosaltres porteu el meu nom i ells desconeixen aquell que m’ha enviat».

7
Evangeli Jo 17,11b-19
El món no els estima
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, amb el vostre poder guardeu els que vós m’heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Vós me’ls heu donat. Mentre jo era amb ells, jo mateix els guardava amb el poder del vostre nom. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora d’aquell que s’havia de perdre perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a vós. Mentre encara sóc al món dic tot això perquè tinguin plenament el goig que jo tinc. Els he confiat les vostres paraules, i ara el món no els estima, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m’hi heu enviat a mi, i jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat».