COMÚ DE LA MARE DE DÉU


I. LECTURA PRIMERA DE L’ANTIC TESTAMENT

1
Lectura primera Gn 3,9-15.20
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona
Lectura del llibre del Gènesi
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló». L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

2
Lectura primera Gn 12,1-7
Com ho havia promès als nostres pares,
a Abraham i a la seva descendència per sempre
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram sortí d’Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram prengué la seva esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i sortí d’allà per anar al país de Canaan. Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a l’alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s’aparegué a Abram i li digué: «Donaré aquest país a la teva descendència». I en aquell mateix lloc Abram dedicà un altar al Senyor que se li havia aparegut.

3
Lectura primera 2S 7,1-5.8b-11.16
Déu li donarà el tron de David, el seu pare
Lectura del segon llibre de Samuel
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat». Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor: tens amb tu el Senyor».
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».

4
Lectura primera 1Cr 15,3-4.15-16;16,1-2
Portaren l’arca de Déu i la posaren dins el tabernacle
que David li havia fet preparar
Lectura del primer llibre de les Cròniques
En aquells dies, David reuní a Jerusalem tot el poble d’Israel, per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat. Reuní també els descendents d’Aharon i els levites. Els levites portaven a l’espatlla l’arca de Déu amb les barres, tal com ho havia manat Moisès, d’acord amb les ordres que havia rebut del Senyor. David encarregà als caps dels levites que col·loquessin els seus germans cantors, amb els seus instruments, les arpes, les lires i els címbals, i que entonessin cants d’alegria. Els levites portaren l’arca de Déu i la posaren dins el tabernacle que David li havia fet preparar. Després, a la presència de Déu, oferiren holocaustos i víctimes de comunió. Quan David hagué acabat d’oferir aquests sacrificis, beneí el poble en el nom del Senyor.

5
Lectura primera Pr 8,22-31
Maria, seu de la Saviesa
Lectura del llibre dels Proverbis
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era, quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar, que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies».

6
Lectura primera Sir 24,1-2.5-7.12-16.26-27.29-30 (grec: 1.3-4.8-12.19-22)
Maria, seu de la Saviesa
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
La saviesa s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, dient: «Jo he sortit de la boca de l’Altíssim, engendrada abans de tota la creació. Jo he fet néixer al cel una llum que no s’apaga i he cobert tota la terra com una boirina. He posat a les altures el meu tabernacle, tinc el tron a la columna de núvol. Llavors el Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits”.
M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor; en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants. Veniu, tots els qui us deliu per mi i sacieu-vos dels meus fruits: recordar-se de mi és més dolç que la mel, i posseir-me és millor que la bresca. Els qui s’alimenten de mi encara en tenen més fam, i els qui beuen de mi encara en tenen més set. Els qui fan cas de mi no decauen mai, i els qui em posen en obra no es marceixen».

7
Lectura primera Is 7,10-14;8,10
La noia tindrà un fill
Lectura del llibre del profeta Isaïes
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

8
Lectura primera Is 9,1-6
Ens ha estat donat un fill
Lectura del llibre d’Isaïes
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.
Perquè ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.

9
Lectura primera Is 61,9-11
Aclamo el Senyor ple de goig
Lectura del llibre d’Isaïes
La posteritat del meu poble serà cèlebre entre les nacions, serà coneguda entre els pobles la seva descendència. Tots els qui els vegin reconeixeran que són un poble que el Senyor ha beneït. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

10
Lectura primera Mi 5,1-4a
Fins que la mare haurà tingut un fill
Lectura de la profecia de Miquees
Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel». Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau».

11
Lectura primera Za 2,14-17
Estigues de festa, ciutat de Sió, que jo vindré
Lectura de la profecia de Zacaries
Crida de goig i estigues de festa, ciutat de Sió: que jo vindré per residir dintre teu, diu l’oracle del Senyor. Aquell dia moltes nacions s’uniran al Senyor; formaran part del seu poble i residiran dintre teu; llavors sabràs que el Senyor de l’univers m’ha confiat aquest missatge. El Senyor posseirà Judà per heretat seva a la terra santa, i encara tindrà Jerusalem per ciutat escollida. Que tothom calli davant el Senyor, que ja es desvetlla al lloc sagrat on resideix.

II. PRIMERA LECTURA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL

1
Lectura primera Fets 1,12-14
Tots unànimement assistien a les hores de pregària amb Maria, la mare de Jesús
Lectura dels Fets dels Apòstols
Després de veure com Jesús era endut al cel, els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s’allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill de d’Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes, fill de Jaume. Tots unànimement assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d’ell.

2
Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab
Aparegué en el cel un gran prodigi
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».

3
Lectura primera Ap 21,1-5a
Vaig veure la nova Jerusalem,
abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

III. SALM RESPONSORIAL

1
Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)
Celebro de tot cor el Senyor,
i alço el meu front en honor d’ell.
La meva boca es riu dels enemics,
feliç de veure que ell m’ha salvat.

R. Celebro de tot cor el Senyor, el meu salvador.

Als millors soldats, els tremola l’arc,
mentre els més covards s’armen de valor;
els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar,
mentre als afamats ja no els falta aliment;
la dona estèril infanta set fills,
mentre decau la mare fecunda. R.

És el Senyor qui dóna mort o vida,
qui enfonsa dins el país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dóna pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix. R.

Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos,
i donar-li possessió d’un soli gloriós. R.

2
Salm responsorial Jdt 13,18bcde.19 (R.: 15,91)
Filla, el Déu altíssim us ha beneït
més que totes les dones de la terra.
Beneït sigui Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i la terra,
i t’ha conduït amb èxit a tallar el cap
del qui manava els nostres enemics.

R. Vós sou l’honor del nostre poble.

La confiança que us ha guiat
no s’allunyarà mai del cor dels homes,
que recordaran per sempre
el poder de Déu. R.

3
Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17 (R.: 11a)
Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: fes-li homenatge.

R. Escolta, filla, estigues atenta.

Arriba la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d’or,
guarnida amb brodats és conduïda al rei.
Arriba amb el seguici
de donzelles amigues. R.

Conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei.
En lloc dels teus pares tindràs els fills;
els nomenaràs governants per tot el país. R.

4
Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

O bé:
Al·leluia.

Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s’eleva més enllà del cel. R.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d’allí s’inclina
per veure el cel i la terra. R.

Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble. R.

5
Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50.51-53.54-55 (R.: 49)
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.

R. El Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant.

O bé:
Feliç vós, Verge Maria,
que portàreu al món el Fill de l’etern Pare.

Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles. R.

El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació. R.

Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça els humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res. R.

Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre. R.

IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT

1
Lectura segona Rm 5,12.17-19
Allà on s’ha multiplicat el pecat
la gràcia de Déu ha estat encara més abundant
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com per haver desobeït aquell home sol els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

2
Lectura segona Rm 8,28-30
Déu estima els qui coneixia d’abans que existissin
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

3
Lectura segona Ga 4,4-7
Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill, que ell ha enviat, crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

4
Lectura segona Ef 1,3-6.11-12
Déu ens elegí en Crist abans de crear el món
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI

1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Lc 1,28
Déu vos guard, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
sou beneïda entre totes les dones

2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Lc 1,45
Sou feliç, Verge Maria,
vós que heu cregut!
El que el Senyor us ha dit es complirà.

3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Lc 2,19
Feliç la Verge Maria,
que conservava en el seu cor
la paraula de Déu i la meditava.

4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Lc 11,28
Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden.

5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser lloada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist Déu nostre.

6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Feliç la Verge Maria,
que al peu de la creu de Jesús
meresqué, sense morir,
la palma del martiri.

VI. EVANGELI

1
Evangeli Mt 1,1-16.18-23
Ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. Abraham va ser pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans. Judà va ser pare de Fares i Zaré, i la mare d’ells era Tamar. Fares va ser pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d’Obed, i la mare d’Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.
David va ser pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; Ezequies, de Manasés;
Manasés, d’Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.
Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eljaquim; Eljaquim, d’Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Elihud; Elihud, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament,
es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

2
Evangeli Mt 2,13-15.19-23
Pren el nen amb la seva mare i fuig cap a Egipte
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».
Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

3
Evangeli Mt 12,46-50
Assenyalant els seus deixebles, Jesús digué:
Aquests són la meva mare i els meus familiars
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora de la casa, volien parlar amb ell. Algú li digué: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen parlar». Jesús li respongué: «Qui és la meva mare? Qui són els meus germans?» Llavors estengué la mà assenyalant els seus deixebles i digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom qui compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

4
Evangeli Lc 1,26-38
Tindràs un fill
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

5
Evangeli Lc 1, 39-47
Feliç tu que has cregut
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà». Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva».

6
Evangeli Lc 2,1-14
Va néixer el seu fill, el primogènit
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora». I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».

7
Evangeli Lc 2,15b-19
Conservava aquests records en el seu cor i els meditava
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deien els pastors entre ells: «Arribem-nos a Bet-Lèhem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber». Hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

8
Evangeli Lc 2,27-35
A tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Simeó anà al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».

9
Evangeli Lc 2,41-52
El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem, a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

10
Evangeli Lc 11,27-28
Sortoses les entranyes que us van dur
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona cridà entre la gent: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar». Però Jesús li respongué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden».

11
Evangeli Jo 2,1-12
Hi havia la mare de Jesús
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora». Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

12
Evangeli Jo 19,25-27
Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Mare, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.