COMÚ DE LA DEDICACIÓ D'UNA ESGLÉSIA


I. LECTURA PRIMERA DE L’ANTIC TESTAMENT

1
Lectura primera 1R 8,22-23.27-30
Tingueu els ulls oberts sobre aquest temple
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, en presència del poble d’Israel reunit, amb les mans esteses cap al cel, digué: «Senyor, Déu d’Israel, ni dalt el cel, ni aquí baix a la terra, no hi ha cap Déu com vós. Vós manteniu l’aliança i l’amor als vostres servents que obren amb sinceritat a la vostra presència.
Però, Déu pot residir veritablement aquí a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no són capaços de contenir la vostra immensitat, com la podrà contenir aquest temple que jo he construït? Senyor, Déu meu, estigueu atent a les pregàries i a les súpliques que avui us adreça el vostre servent, i escolteu-les: tingueu els ulls oberts nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, com vós heu dit, “portarà el vostre nom”, i escolteu les pregàries que el vostre servent us adreça en aquest lloc. Des del lloc on residiu dalt el cel, escolteu les súpliques del vostre servent i d’Israel, el vostre poble, i perdoneu les seves culpes».

2
Lectura primera 2Cr 5,6-10.13-6,2
Jo us he construït un lloc on podreu residir per sempre
Lectura del segon llibre de les Cròniques
En aquells dies, el rei Salomó i tot el poble d’Israel que s’havia reunit amb ell davant l’arca, immolaven una infinitat de moltons i vedells. Els sacerdots portaren l’arca de l’aliança del Senyor a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. Els querubins tenien les ales esteses sobre el lloc de l’arca, com fent ombra sobre l’arca i sobre les seves barres. Les puntes de les barres que servien per dur l’arca, llargues com eren, sortien a l’entrada de la cambra interior, però no les veien els qui eren defora. Dins l’arca hi havia només les dues taules de la Llei que Moisès va posar-hi a l’Horeb, quan el Senyor va fer aliança amb el poble d’Israel després de sortir d’Egipte.
Les trompetes i els cantors unien les seves veus per lloar el Senyor i per enaltir-lo. Cantaven al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments, i lloaven el Senyor: «Que n’és, de bo, el Senyor; perdura eternament el seu amor». I el núvol de la glòria del Senyor omplí el temple. Els sacerdots no podien acostar-s’hi per complir el seu servei, perquè la glòria del Senyor omplia la casa de Déu. Llavors Salomó digué: «Senyor, vós voleu fer-vos present en el núvol: jo us he construït un palau per habitar-hi, un lloc on podreu residir per sempre».

3
Lectura primera Is 56,1.6-7
Tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració
Lectura del llibre d’Isaïes
Diu el Senyor: «Compliu els vostres deures, obreu el bé, que està a punt d’arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meva aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració».

4
Lectura primera Ez 43,1-2.4-7a
La glòria del Senyor omplia el lloc sant
Lectura de la profecia d’Ezequiel
L’àngel em conduí a la porta que dóna a l’orient, d’on venia la glòria del Déu d’Israel. Brogia com el so d’un aiguat impetuós, i la terra en quedà tota il·luminada. La glòria del Senyor entrà al temple per la porta que dóna a l’orient. Llavors l’Esperit em prengué i em féu entrar al pati interior; la glòria del Senyor omplia el lloc sant. Un home estava dret al meu costat, i en vaig sentir un altre que em deia des del santuari: «Fill d’home, has vist el lloc on tinc el setial, on poso les plantes dels peus; aquest és el lloc on residiré per sempre enmig del poble d’Israel».

5
Lectura primera Ez 47,1-2.8-9.12
Vaig veure que naixia aigua del lloc sant.
Tothom a qui arriba aquesta aigua se salva
Lectura de la profecia d’Ezequiel
En aquells dies, l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari, i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l’orient, naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient, i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret. Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l’Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei».

II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL

1
Lectura primera Fets 7,44-50
L’Altíssim no resideix en cap edifici fet per mans d’homes
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Esteve digué al poble, als notables i als mestres de la Llei: «En el desert, els nostres pares tenien el Tabernacle de l’Aliança, perquè Déu havia manat a Moisès que el construís seguint el model que havia vist. En temps de Josuè, després que Déu va fer fora tot de pobles i va donar possessió del país als nostres pares, prengueren el Tabernacle i l’introduïren aquí, on estigué fins al temps de David. Déu concedí el seu favor a David, i ell li demanà de poder buscar un lloc d’estada per al temple de Jacob. Però fou Salomó qui construí un temple, encara que l’Altíssim no resideix pas en cap edifici fet per mans d’homes, tal com diu el profeta: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Com podreu construir-me una casa?, diu el Senyor. A quin lloc podria quedar-me? No és la meva mà que ho ha fet tot?”».

2
Lectura primera Ap 21,1-5a
És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

3
Lectura primera Ap 21,9b-14
Et faré veure la núvia, l’esposa de l’Anyell
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
L’àngel em digué: «Vine, que et faré veure la núvia, l’esposa de l’Anyell». I em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia el nom dels dotze apòstols de l’Anyell.

III. SALM RESPONSORIAL

1
Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 13b)
Sou beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre.

R. Senyor, lloem el vostre nom gloriós.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la glòria, l’esplendor, la majestat;
perquè al cel i la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;
està a les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

2
Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 5)
Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s’enfonsen dins el mar.

R. Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.

Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Déu hi és al mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti el dia. R.

El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
A tot arreu ha fet cessar els combats. R.

3
Salm responsorial 83,3.4.5 i 10.11 (R.: 2; o bé: Ap 21,3b)
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m’és vida.

R. Que n’és, d’amable, el vostre temple,
Senyor de l’univers.

O bé:
Aquest és el tabernacle
on Déu es trobarà amb els homes.

Fins l’ocell hi ha trobat casa,
l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit,
fixeu-vos en el rei que ens protegeix. R.

M’estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos. R.

4
Salm responsorial 94,1-2.3-5.6-7 (R.: cf. 2a)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Presentem-nos a lloar el Senyor.

O bé:
Al·leluia.

El Senyor és Déu sobirà,
el rei dels reis de tots els déus;
té a la mà les entranyes de la terra
i són d’ell els cims de les muntanyes;
la mar és d’ell, perquè ell l’ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma. R.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor,
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.

5
Salm responsorial 121,1-2.3-4.8-9 (R.: cf. 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós;
és allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor. R.

Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. R.

IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT

1
Lectura segona 1Co 3,9c-11.16-17
Sou un temple de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i d’altres continuen construint. Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist. No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

2
Lectura segona Ef 2,19-22
Tota la construcció es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor
i forma un temple consagrat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes que té el mateix Jesucrist per pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l’edifici, on Déu resideix per la presència de l’Esperit.

3
Lectura segona He 12,18-19.22-24
Us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians hebreus
Germans, vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança, a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel.

4
Lectura segona 1Pe 2,4-9
Vosaltres, com pedres vives,
deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat». És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI

1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli 2Cr 7,16
Diu el Senyor:
He escollit aquest temple i l’he consagrat
perquè porti per sempre el meu nom.

2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Is 66,1
Això diu el Senyor:
El cel és el meu tron,
i la terra és l’escambell dels meus peus.
On podríeu construir-me una casa?

3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Ez 37,27
Tindré enmig d’ells el meu tabernacle:
Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.

4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Mt 7,8
A la meva casa, diu el Senyor,
tothom qui demana, obté,
tothom qui cerca, troba,
a tothom qui truca, li obren.

5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 16,18
Tu els Pere.
Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església
i les portes del Reialme de la Mort
no li podran resistir.

VI. EVANGELI

1
Evangeli Mt 16,13-19
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel».

2
Evangeli Lc 19,1-10
Avui s’ha salvat aquesta casa
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un sicòmor al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut».

3
Evangeli Jo 2,13-22
Es referia al santuari del seu cos
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia».
Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

4
Evangeli Jo 4,19-24
Els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps una dona samaritana digué a Jesús: «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat».