DILLUNS DE LA SETMANA VII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jm 3,13-18
Si teniu en el cor un afany de passar davant de tots,
no us glorieu de la vostra saviesa
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus estimats, si algun de vosaltres es té per savi i entès, que ho demostri pel seu bon comportament, amb la modèstia que dóna la saviesa veritable. Però si teniu en el cor una gelosia amarga i un afany de passar davant de tots, no us glorieu de la vostra saviesa, perquè és falsa i no ve de dalt, sinó que és una saviesa de la terra, dels sentits, dels dimonis. On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt primer de tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.

Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: 9a)
És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.

R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls. R.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.

Les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Senyor,
penyal meu, redemptor meu. R.

Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mc 9,14-29
Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure més
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan anava a reunir-se amb els deixebles veié una gentada al voltant d'ells i uns mestres de la Llei que discutien. Sorpresos de veure'l arribar, la gent anà corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?» Un home d'entre la gent li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill posseït d'un esperit que no parla. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el noi treu bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut».
Jesús exclamà: «Gent descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi». L'hi portaren i, així que veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué a terra i es rebolcava traient bromera per la boca. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?» Ell li digué: «Des de molt petit, i sovint ha intentat de matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer res!» Jesús li contestà: «Dius que us ajudi si puc? Tot és possible als qui creuen». El pare del noi exclamà: «Ja crec, però ajudeu-me a creure més». Jesús, veient que hi acudia més gent, reprengué l'esperit maligne amb aquestes paraules: «Esperit mut i sord, et mano que surtis d'aquest noi i que no hi tornis més». L'esperit sortí enmig de xiscles i de convulsions, i el noi quedà sense cap senyal de vida, tant que tothom deia que era mort. Però Jesús li donà la mà, l'aixecà i el noi es posà dret. Un cop a casa, els deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?» Ell els digué: «Els d'aquesta mena només els podreu treure amb la pregària».