Lectura primera Jm 3,1-10
No hi ha cap home capaç d'amansir la llengua
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que amb nosaltres, els mestres, el judici de Déu serà més exigent. Tots ensopeguem sovint, i si algú enraonant no ensopega mai, és un home perfecte, i capaç d'embridar tot el cos. Els cavalls, quan tenen la brida a la boca, ens obeeixen i governem tot l'animal. Mireu les naus: tan grans com són i empeses per vents forts, un timó de no res les guia allà on vol un cop de mà del timoner. Igualment la llengua, que és una part tan petita del cos, s'atreveix a tot. Quin bosc més gran no arriba a encendre una espurna de no res! I la llengua és un foc, tot un món de malícia: aquest membre del nostre cos els embruta tots, i quan les flames de l'infern la fan posar roent, es posa roent tot l'engranatge de la nostra vida.
Els homes amanseixen tota mena de bèsties feréstegues i d'ocells, de rèptils i d'animals marins, però no hi ha cap home capaç d'amansir la llengua: és dolenta i rebel, carregada de verí mortal. Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm aquesta imatge de Déu, que són els homes. Benedicció i maledicció surten d'una mateixa boca. Germans meus, això no pot ser.
Salm responsorial 11,2-3.4-5.7-8 (R.: 8a)
Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona,
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
Tot el que es diuen
els uns als altres és mentida,
fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals.
R. Senyor, vós ens protegiu.
Que el Senyor acabi amb el llavi adulador
i la llengua que parla amb altivesa.
Són els qui diuen: «Tenim llengua,
en tenim i ens en valem,
qui ens pot manar?» R.
L'oracle del Senyor és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.
Vós, Senyor, ens protegiu,
ens guardeu de tots aquests per sempre. R.
Al·leluia Cf. Mc 9,6
El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo.
Evangeli Mc 9,2-13
Jesús es transfigurà davant d'ells
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem, de bé, aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts». Després preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que ha de venir Elies com a precursor. Què hi ha d'això?» Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot com a precursor. Però, com és que l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt, i ha de ser tingut per no res? Doncs, d'Elies, jo us asseguro que ja ha vingut i que l'han tractat com han volgut, tal com ho deia l'Escriptura».
