Dijous després de Pentecosta
JESUCRIST, GRAN SACERDOT PER SEMPRE
Festa
Lectura primera Is 52,13-53,12
Per les nostres faltes ha mort malferit
Lectura del llibre d'Isaïes
Mireu, el meu servent prosperarà, s'elevarà i serà posat molt amunt.
Així com tothom s'esglaià de veure'l, ja que, de tan desfigurat, ni tan
sols semblava un home, no tenia res d'humana la seva presència, així
també se n'admiraran tots els pobles, els reis no badaran boca quan
veuran amb els ulls allò que mai no s'havia contat, i sabran del cert la
cosa més inaudita. Qui ho pot creure, allò que hem sentit? A qui s'ha
revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant
d'ell com un rebrot, com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;
no tenia ni figura, ni res que es fes admirar, no tenia l'aspecte
atractiu, era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i
acostumat a la malaltia, semblant a aquells que ens repugna de mirar, el
menyspreàvem i el teníem per no-res.
Tanmateix, ell portava les nostres malalties, i havia pres damunt seu
els nostres dolors; nosaltres el teníem per un home castigat que Déu
assota i humilia. Mentre ell, per les nostres faltes, moria malferit,
fet pols per les nostres culpes, complia la pena que ens torna la pau, i
les seves ferides ens curaven. Tots anàvem errants com un ramat que es
dispersa, cadascú seguia el seu camí, mentre el Senyor li infligia la
pena que tots nosaltres havíem merescut. Quan era maltractat, ell
s'humiliava i no obria la boca; com els anyells portats a matar, o les
ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca.
Se l'han endut de la presó i del tribunal, i, qui es preocupa de la
seva sort? Perquè fou segat d'entre els qui viuen, en pena de la
infidelitat del meu poble. L'han sepultat amb els injustos, l'han
enterrat amb els malfactors, a ell que no obrava amb violència ni tenia
mai als llavis la perfídia.
El Senyor volgué que el sofriment el triturés. Quan haurà donat la vida
per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per
ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de
la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha
fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells;
per això li dono els altres per herència i tots seran el seu botí, ell
que s'ha entregat a la mort i ha estat comptat entre els infidels, quan
de fet prenia damunt seu el pecat de tots i intercedia a favor d'ells.
O bé:
Lectura primera He 10,12-23
Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima
pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu
faci dels seus enemics l'escambell dels seus peus. Amb una sola
oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser
santificats. En dona testimoni l'Esperit Sant que diu: «L'aliança que jo
pactaré amb ells després d'aquells dies serà aquesta, diu l'oracle del
Senyor: Posaré la meva llei en els seus cors, l'escriuré en el seu
interior». I afegeix: «No em recordaré dels seus pecats ni de les seves
culpes». Ara bé, un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar
cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.
Germans, la sang de Jesús ens permet d'entrar confiadament al lloc
santíssim. Ell n'ha inaugurat l'entrada, obrint-nos un camí nou i viu en
el cortinatge d'accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot a
la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d'un cor que
no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l'aigua del
baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa.
Mantinguem ferma l'esperança que ens dona la fe que professem: Déu
compleix fidelment les seves promeses.
Salm responsorial 39,6.7.8-9.10.11 (R.: 8a i 9a)
Com heu pensat en nosaltres,
Senyor, Déu meu!
Quantes meravelles heu fet a favor nostre,
Déu incomparable!
Si les volia anunciar públicament,
no les podria ni comptar.
R. Aquí em teniu:
Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
Com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.
Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor. R.
No m'he callat la vostra salvació
dins del meu cor;
he fet conèixer el vostre ajut fidel,
la lleialtat del vostre amor,
davant el poble en dia de gran festa. R.
Al·leluia Is 42,1
Aquí teniu el meu Servent, de qui he pres possessió,
el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima.
He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions.
Evangeli Lc 22,14-20
Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Arribada l'hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren amb
ell. Jesús els digué: «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar
pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré
més fins que la Pasqua s'haurà complert en el Regne de Déu». Després
prengué un calze, pronuncià l'acció de gràcies i digué: «Preneu això i
repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més
d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».
Llavors prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà
tot dient: «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és
el meu memorial». I feu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient:
«Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada
per vosaltres».