 |
Dissabte després del diumenge II després de Pentecosta
L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La primera lectura, de la fèria corresponent, dissabte de la setmana IX durant l'any (II)
COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Memòria
L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La primera lectura, de la fèria corresponent, dissabte de la setmana IX durant l'any (II)
Lectura primera 2Tm 4,1-8
Fes obra d'evangelitzador.
La meva vida ja és oferta com una libació,
i el Senyor em donarà la corona que m'he guanyat
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els
morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu regne, t'adverteixo
formalment que proclamis la paraula de l'evangeli: insisteix en tot
moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent,
reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència com un mestre que sap
ensenyar. Perquè vindrà dia que no suportaran l'ensenyança sana. Seguint
els seus propis capricis, s'aplegaran un munt de mestres que afalaguin
les seves oïdes, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol
falòrnia. Tu, conserva sempre el bon seny, aguanta els sofriments, fes
obra d'evangelitzador, compleix bé el teu servei. Pel que fa a mi, la
meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l'altar. Ja m'ha
arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de
lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I
ara ja tinc reservada la corona que m'he guanyat. El Senyor, jutge
justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a
tots els qui enyoren la seva manifestació.
Salm responsorial 70,8-9.14-15ab.16-17.22 (R.: cf. 15b)
La meva boca no es cansava de lloar-vos,
us glorificava tot el dia.
No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa,
ara que decau el meu vigor,
no m'abandoneu.
R. Els meus llavis diran a tothom
com m'ajudeu, Senyor.
El que és jo, mantindré sempre l'esperança,
i us lloaré més que mai.
D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu. R.
Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l'ajut que no trobo en ningú més.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable. R.
Cantaré amb la cítara, Déu meu,
la vostra lleialtat;
us lloaré al so de l'arpa, Sant d'Israel. R.
Al·leluia Cf. Lc 2,19
Feliç la verge Maria, que conservava en el seu cor
la paraula de Déu i la meditava.
Evangeli Lc 2,41-51
Conservava tots aquests records en el seu cor
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de
Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era
costum, i passats els dies, quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a
Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava amb
altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el
buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n
tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la
Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien
estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà, i la seva mare li
digué: «Fill, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo
et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu
que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren
aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.
