DIUMENGE XI DURANT L'ANY / Cicle B
Lectura primera Ez 17,22-24
Jo faig créixer l'arbre menut
Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que
corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i
el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la
serralada d'Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es
farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la seva ombra i
viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo soc
el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco
els arbres verds i faig reverdir els secs. Soc jo, el Senyor, qui ho he
dit i qui ho faré».
Salm responsorial 91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)
És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.
R. És bo de lloar-vos, Senyor.
Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre Déu. R.
Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d'ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor és recte,
que la meva Roca no coneix la injustícia. R.
Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara que som en el cos, com quan en sortirem,
no ambicionem res més que ser plaents al Senyor
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos,
vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó
creure sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim
emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més
que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem.
Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist,
on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que
haurà obrat vivint en el cos.
Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mc 4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com
quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o
està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La
terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i
finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és
a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».
Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li
escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però
un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les
hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden
ajocar a la seva ombra».
Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè
la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense
paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.