![]() |
DIUMENGE XIII DURANT L'ANY / Cicle B
Lectura primera Sa 1,13-15.2,23-24
L'enveja del diable va introduir la mort al món
Lectura del llibre de la Saviesa
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha
creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui, sense
posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la
terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home
sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però
l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell
són els qui en fan l'experiència.
Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)
Amb quin goig us exalço, Senyor.
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,
Quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat a la vida.
R. Amb quin goig us exalço, Senyor!
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.
Lectura segona 2C 8,7.9.13-15
Que allò que us sobra a vosaltres,
compensi el que falta als germans pobres
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement,
interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també
generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat
de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per
vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per
alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el
moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres
compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que
supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat.
És allò que diu l'Escriptura: «Ni als qui n'havien recollit molt els en
sobrava, ni als qui n'havien recollit poc els en faltava».
Al·leluia 2Tm 1,10b
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia,
i amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Mc 5,21-43
Noia, aixeca't
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta
gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant,
arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu
se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva
filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i
no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent.
Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys.
Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia
gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en
pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per
darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara
que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l'instant se
li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús,
que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i
preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?». Els deixebles li
deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?».
Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella
dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es
prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué:
«Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i
ves-te'n en pau».
Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen:
«La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però
Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga:
«Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin
Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de
sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a
eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests
plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però
Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb
els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dona la mà i li diu:
«Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't.» A l'instant la noia, que
ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien
avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia
passat. I els digué que donessin menjar a la noia.