SANT JAUME, APÒSTOL
Solemnitat
Lectura primera Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2
Herodes feu matar Jaume amb l'espasa
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció
de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar molts
miracles i prodigis entre el poble. Els guardes s'emportaren els
Apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el
seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d'ensenyar res més en el
nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres
doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquest home». Pere i
els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El
Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort
penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Capdavanter
i Salvador, per concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels
pecats. Nosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit
Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeeixen». Ells, en sentir això,
s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.
Més tard el rei Herodes feu matar amb l'espasa Jaume, el germà de Joan.
O bé:
Lectura primera Fets 11,19-21;12,1-2.24
Herodes feu matar Jaume amb l'espasa
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució
que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i
Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix,
n'hi havia alguns de Xipre i de Cirena que en arribar a Antioquia
anunciaven també als pagans la bona nova de Jesús, el Senyor. I com que
la força del Senyor els afavoria, n'hi hagué molts que cregueren i es
convertiren al Senyor. En aquells dies el rei Herodes detingué alguns de
l'Església per fer-los mal. Feu matar amb l'espasa Jaume, el germà de
Joan. Però la paraula del Senyor s'anava escampant i difonent.
Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i veuran tots els pobles la salvació.
R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R.
La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra. R.
Lectura segona 2C 4,7-15
Portem la mort de Jesús en el nostre cos
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en
gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de
Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot
arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la
fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les
mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la
lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la
mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es
manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres
vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així
la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal.
D'aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva
obra, ni la vida, en vosaltres.
L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres,
doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens
d'aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità
Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens
portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és
en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que
s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la
seva glòria.
Al·leluia
Oh Déu, us lloem. Senyor, us glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols us dona lloança.
Evangeli Mt 20,20-28
Vosaltres beureu el meu calze
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar
Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús
li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre
Regne aquests dos fills meus seguin l'un a la vostra dreta i l'altre a
la vostra esquerra». Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure
el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem». Els diu
Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva
dreta i a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a
aquells a qui el meu Pare ho ha reservat».
Quan els altres deu sentiren tot això s'indignaren contra els dos
germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les
nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin
amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder.
Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre
vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de
ser el vostre esclau, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se
servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de
rescat per tots els homes».