 |
DILLUNS DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY / II
Lectura primera Jr 28,1-17
Hananies, el Senyor no t'ha pas enviat,
i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida
Lectura del llibre de Jeremies
Al principi del regnat de Sedequies, rei de Judà, el cinquè mes de l'any
quart, el profeta Hananies, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en
el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble:
«Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del
rei de Babilònia: dintre de dos anys, faré tornar aquí tots els objectes
del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s'endugué a
Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots
els de Judà deportats a Babilònia, diu l'oracle del Senyor. Així
trencaré el jou del rei de Babilònia». El profeta Jeremies, en presència
dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del
Senyor, li digué: «Amén! Déu ho faci! Que el Senyor compleixi les
paraules que acabes de profetitzar i faci tornar de Babilònia els
objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que
ara us diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens
han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes a molts
països i a grans reialmes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar,
només quan es compleix la seva paraula es veu que l'havia enviat el
Senyor». Aleshores Hananies agafà el jou que Jeremies portava al coll,
el trencà, i digué davant de tot el poble: «Això diu el Senyor: Així
mateix dintre dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que
totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se n'anà.
Després que el profeta Hananies hagué fet això, el Senyor va fer sentir
la seva paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a trobar Hananies i
digues-li: Això diu el Senyor: Tu has trencat el jou de fusta, però jo
n'he fet un altre d'acer. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel,
diu això: El jou que ara poso al coll de totes aquestes nacions és un
jou d'acer, perquè se sotmetin a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots
se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges». Després
el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananies: «Escolta,
Hananies: El Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a
confiar en la mentida. Per això diu el Senyor: T'envio fora d'aquesta
terra: aquest any mateix moriràs, perquè estàs dient a tothom que
abandonin el Senyor». I aquell any mateix, el setè mes, morí el profeta
Hananies.
Salm responsorial 118,29.43.79.80.95.102 (R.: 68b)
Aparteu-me dels falsos camins,
doneu-me, Senyor, la vostra llei.
R. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
No em tragueu dels llavis
la promesa que no enganya:
confio en el vostre judici. R.
Es posaran a favor meu el fidels,
els qui coneixen el vostre pacte. R.
Si guardo plenament els vostres decrets,
no quedaré confós. R.
Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm,
i jo miro d'entendre el vostre pacte. R.
No he defugit les vostres decisions,
vós me les heu ensenyades. R.
Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Evangeli Mt 14,13-21
Alçà els ulls al cel, digué la benedicció,
donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se
n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va
saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una
gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts.
Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un
indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin
als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi
vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només
tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me'ls». Llavors
ordenà que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos
peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava
els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà
tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui
n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi
les dones i la mainada.
