 |
SANTA TERESA BENETA DE LA CREU,
VERGE I MÀRTIR, PATRONA D'EUROPA
(Edith Stein)Festa
Lectura primera Os 2,16b.17b.21-22
Et faré per sempre la meva esposa
Lectura de la profecia d'Osees
Això diu el Senyor: «La conduiré al desert i li parlaré amorosament.
Allà em correspondrà com quan era jove, quan sortí del país d'Egipte. Et
faré per sempre la meva esposa i seré per a tu un espòs bo, fidel,
amorós, compassiu. Seré per a tu un espòs veritable, i tu coneixeràs el
Senyor».
Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17 (R.: 11, o bé: cf. Mt 25,6)
Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu Senyor; fes-li homenatge.
R. Escolta, filla, estigues atenta.
O bé:
L'espòs és aquí; sortiu a rebre Crist, el Senyor.
Arriba la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d'or,
guarnida amb brodats és conduïda al rei.
Arriba amb el seguici de donzelles amigues. R.
Conduïdes entre cants de festa,
s'acosten al palau del rei.
En lloc dels teus pares tindràs els fills;
els nomenaràs governants per tot el país. R.
Al·leluia
El Senyor trobà vetllant aquesta verge prudent
i la feu entrar amb ell a les noces.
Evangeli Mt 25,1-13
L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se'n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l”. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”».
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se'n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l”. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”».
