DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY / Cicle B
Lectura primera Is 53,10-11
Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,
veurà una descendència
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà
donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà
llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les
penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt
seu les culpes d'ells.
Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós. R.
Lectura segona He 4,14-16
Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill
de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat
davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de
compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat
provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos
confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de
nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que
necessitem.
Al·leluia Mc 10,45
El Fill de l'home ha vingut a servir,
i a donar la seva vida com a preu de rescat
per tots els homes.
Evangeli Mc 10,35-45
El Fill de l'home ha vingut a donar la seva vida
com a preu de rescat per tots els homes
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar
Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que
us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li
digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure
l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els
respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i
ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li
digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres
beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo
seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo
qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan
els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els
cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren
com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els
grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre
vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el
vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots,
com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir
els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els
homes».