 |
DILLUNS DE LA SETMANA II D'ADVENT
Lectura primera Is 35,1-10
Déu mateix us ve a salvar
Lectura del llibre d'Isaïes
La terra eixuta i el desert estan de festa, d'alegria l'estepa floreix.
La seva florida s'esbadella com l'iris, s'engalana i crida de goig. Li
han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron.
Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre
Déu.
Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no
s'aguanten. Digueu als cors alarmats: «Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és
aquí, és ell mateix qui us ve a salvar».
Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords
s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut
cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut
torrents al desert; les terres xardoroses ara són estanys, el país de la
set és ple de fonts d'aigua, el clos on s'ajeien els xacals és atapeït
de canyes i joncs. Hi passa un caminal, anomenat Via Sagrada. No hi
transita cap impur, ni hi ronden els insensats. No s'hi troba cap lleó,
ni l'assalta cap bèstia ferotge. Serà el camí dels redimits, per on
tornaran els que el Senyor ha rescatat; entraran a Sió cridant de goig i
una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i
fugiran les penes i els gemecs.
Salm responsorial 84,9ab i 10.11-12.13-14 (R.: Is 35,4d)
Jo escolto què diu el Senyor,
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l'estimen:
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
R. El nostre Déu vindrà a salvar-nos.
La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. R.
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades. R.
Al·leluia
Vindrà el Rei, Senyor de la terra,
i ens traurà el jou de la captivitat.
Evangeli Lc 5,17-26
Avui hem vist coses increïbles
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns mestres de la Llei, vinguts
de diverses poblacions de Galilea o de Judea i de la ciutat de
Jerusalem, eren allà asseguts. El Senyor amb el seu poder movia Jesús a
curar els malalts. Uns homes portaven un paralític en una llitera, i
buscaven la manera d'entrar per posar-lo davant d'ell, però hi havia
tanta gent que no sabien com fer-s'ho. Llavors pujaren al terrat,
aixecaren les rajoles i el baixaren amb la llitera al mig, davant Jesús.
Ell, en veure aquella fe, digué: «Els teus pecats et queden perdonats».
Els mestres de la Llei i els fariseus començaren de pensar: «Qui és
aquest per dir aquestes blasfèmies? És que algú fora de Déu pot perdonar
els pecats?» Jesús conegué els seus pensaments i els digué: «Per què
penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir-li que els seus pecats li
queden perdonats o dir-li que s'aixequi i camini? Doncs, ara sabreu que
el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». I
tot seguit digué al paralític: «Aixeca't, carrega't la llitera i
ves-te'n a casa». Immediatament ell s'aixecà davant de tothom, es
carregà la llitera i se n'anà a casa seva tot lloant Déu. Tots lloaven
Déu i no se'n sabien avenir. Plens de respecte, deien: «Avui hem vist
coses increïbles».
